
Dos personatges de móns radicalment diferents es troben units per una tragèdia, compartint preocupacions, esperances i dolors i descobrint tot un món desconegut, però amb més elements comuns dels que imaginaven.
Rodada com un documental, fa pensar en el cinema social britànic.
Sorprèn la riquesa de matisos d’un guió ple de silencis, que demostra que el cinema és molt més que paraules.
Buscant informació per aquest escrit, he conegut que Sotigui Kouyaté ha mort recentment i que feia servir una frase de les que fan pensar: “El dia que no sàpigues a on vas, recorda d’on vens”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada