Arranquem

Sabiem que no era fàcil emplenar l’Auditori un diumenge d’hivern, però som dels que ens agrada posar-nos objectius difícils.
Feia goig la sala desbordada d’amics receptius i entusiastes, amb aquesta sensació de tensió sana de qui vol manifestar que està amb tu.
La Mercè, l’Anastasi, la Soraya, el Ramon, l’Antonio, el Bueno i la Montse, van completar un mosaic emotiu i ple d’afecte.
Va ser un acte agradable, de ritme alt i sense temps morts, en què l’Ignasi, que cada vegada domina més la capacitat de sintonitzar, quan el més fàcil era parlar de gestió va parlar d’ideologia, de les arrels profundes del que som.
A mi, al menys, em va servir per confirmar-nos que estem treballant en la bona direcció.