diumenge, 25 de maig de 2008

30 anys de PSC

Aquests dies farà 30 anys que va néixer el PSC després d’un embaràs d’un parell d’anys (de fet ja van anar en coalició a les generals del 77).
A l’acte formal (el primer congrés) vam ser-hi 3 organitzacions: el PSC-congrés, el PSC-reagrupament i la Federació Catalana del PSOE, que prèviament havien agrupat diverses sensibilitats i grups del PSP, l’ MSC, l’ORT, el POUM.... i posteriorment col·lectius i militants procedents sobretot del PSUC.
El PSC ha estat sempre un partit complex i divers, com Catalunya, de sensibilitats múltiples, molt ideologitzat i amb un alt component de classe . Ideologització aviat equilibrada per la responsabilitat de gestió que molts militants van haver d’assumir després les primeres eleccions municipals. Aquesta circumstància ha marcat de forma determinant la “impronta” del PSC. El PSC és un partit molt marcat pel municipalisme.
L’origen plural dels nostres militants ha condicionat la nostra història i el nostre funcionament. El PSC, diguin el que diguin els nostres contrincants, estatutàriament, és un partit independent, amb nif i deute propi. Les decisions que afecten a la política catalana són exclusives del PSC.
Fa 30 anys, el PSC, fent ús de la seva autonomia, va decidir participar en els òrgans de direcció del socialisme espanyol, és a dir del PSOE, de forma que els nostres representants al Comitè Federal poden participar en l’elecció del candidat a president de la junta d’Andalusia, d’Extremadura o d’Euskadi i ells no poden intervenir en l’elecció del nostre candidat a la Generalitat.
Que estem estretament lligats als companys socialistes d’Espanya?, és clar. Que tenim la voluntat d’establir i defensar estratègies conjuntes?, només faltaria. Que de vegades hi ha conflictes i discussions?, això passa en les millor famílies.
Hi ha un tema en què el socialisme català ha hagut sempre de jugar el paper d’impulsor, de tirar del carro. El model del PSC i dels partits precedents és el federal. Nosaltres volem des de sempre que Espanya sigui un estat federal. Un corrent del PSOE a la 2ª república compartia aquesta doctrina que ha estat l’oficial en els congressos a l’exili. De fet els òrgans de direcció del PSOE s’anomenen federals (Executiva federal, Comitè federal, Congrés federal), l’organització té voluntat federalista.
També és veritat que aquesta sensibilitat no és la mateixa entre tots els socialistes, que al PSOE també hi ha una ànima jacobina, que considera que l’estat de les autonomies va ser una concessió a les pressions nacionalistes perifèriques que sempre estaran insatisfetes i ja estan còmodes amb el model actual.
El PSC, ni és, ni vol ser sobiranista ni independentista. Tenim un model per Espanya que estic segur que acabarem imposant, perquè és el més eficaç i perquè és l’única alternativa per tancar el secular conflicte peninsular.