dijous, 1 de maig de 2008

El senyor Centeno i els nens

En les seves intervencions al ple el sr. Centeno té dues fixacions: Can Bages, inevitable en qualsevol intervenció parli del que parli, i els nens, tema en què pontifica amb una autoritat total, més pròpia d’un creien fanàtic, que fixa la seva posició més en funció de la seva fe que dels seus coneixements.
Els meus coneixements sobre nens són limitats: uns quants mesos de professor fa molts anys i una vida compartida amb tres fills, als que des de molt aviat hem tractat com persones adultes i que són responsables, lliures, autònoms i autosuficients des de molt petits i, en el cas de les nenes, amb un punt de mala llet de la que estic especialment orgullós.
Jo estic convençut que educar per la llibertat és educar per la responsabilitat i l’autosuficiència i que això és incompatible amb l’excés de proteccionisme que moltes vegades es dedueix de les paraules del senyor Centeno.
La veritat és que tinc poc interès per el pensament filosòfic o pedagògic del senyor Centeno, ni en les seves intervencions reiteratives, estereotipades i tretes d’un manual fotocopiat. Només m’anima a escriure, la seva permanent referència al meu pensament que desconeix.
L’últim ple va arribar al paroxisme: va defensar la construcció de la setena escola als Fruiters (per cert, a l’altre costat de la ronda), solar que estic convençut no ha vist i va fer servir, un vegada més, els sacrosants drets dels nens per justificar que caminin 100 metres més o menys per anar a la escola.
Sr. Centeno, si l’interessen tant els nens, reservi la declaració del seus drets per a causes més nobles perquè, amb l’abús injustificat, està perdent la poca raó que inicialment podia tenir.