dijous, 1 de maig de 2008

Coses de la política

A vegades sorprèn la distància que hi ha entre la sala de plens de l’Ajuntament i la realitat quotidiana de la gent.
En els últims mesos hem tingut una intensa i reiterada relació amb la comunitat educativa: professors, pares, equips directius de les escoles, delegació del departament d’educació....El motiu: parlar de les necessitats d’escolarització i, singularment, de la setena escola.
Excepte una certa resistència, lògica, per part del club atlètic, la interlocució ha estat fàcil, fluida i compartida, fins i tot les crítiques a l’equip anterior. (molt més dures per part dels pares i mestres).
Tothom veu raonable, lògic i assumible que la setena escola es construeixi al solar, avui zona verda, que hi ha al costat de les pistes d’atletisme.
Per contra, els partits de l’oposició (sense coincidir en una alternativa) consideren que és una solució aberrant.
Alguna cosa falla, però sembla clar que si en un tema tan fàcil no som capaços de posar-nos d’acord, poca confiança podem tenir en consensos sobre temes de més envergadura, allò que sempre hem dit dels grans temes de poble.Alguna cosa, que transcendeix els continguts de les propostes, dificulta avançar en acords que, per la gent del carrer, son lògics i normals.
Han passat 10 mesos des de les eleccions, que segur van produir un fort impacte en l’estat d’ànim dels partits perdedors.
Malgrat que algú no s’ho cregui, jo me’n alegro que recuperin el to vital i també l’autoestima, però encara els falta un pas: deixar d’actuar des del rancor.
No sé quanta responsabilitat tenen els candidats de CDC i d’ERC d’haver perdut les eleccions o quanta tenim els socialistes ( o l’Altraveu, que sembla que està fent un parèntesi en els seus objectius), però el ressentiment no és la millor actitud per superar-ho. El PP porta quatre anys amb aquest sentiment i jo no voldria que a l’oposició a Castellar li passés el mateix.
Mentre se superen processos i es tanquen ferides, nosaltres continuarem amb la mà estesa.