diumenge, 18 de gener del 2009

Barça, Barça, Barça

Els que som del Barça i ens agrada el futbol, estem “disfrutant” d’una llarga dosi d’èxtasi total.
Jo no recordo (ni en els moments més brillats) un Barça com aquest, que uneix al virtuosisme i a l’altissima qualitat tècnica, la capacitat de pressió, la solidaritat en el joc i la força atlètica.
Al Barça hem tingut magnífics jugadors però mai un equip tan sòlid, potent i capaç de jugar a aquesta velocitat.
Suposo que és mèrit de molts i, fins i tot, d’una mica de sort, d’una producció de la pedrera especialment brillant, incloent els fitxatges infantils. És difícil tenir a un equip, jugadors del nivell de Messi, Xavi, Iniesta, Puyol, Bojan o Busquest, sense gastar ni un euro, que puguin coincidir, en “estat de gràcia”, els recuperats Eto’o, Henry i Márquez, i que funcionin a la perfecció fitxatges, recents i encertats, com el fill pròdig Piqué, Touré, Abidal, Keita, o l’extraterrestre Alves.
El Barça, aquest any, és una font d’autoestima i de plaer, i ho és especialment per aquells que estem obligats sovint a visitar “la Corte”.