dissabte, 31 de gener de 2009

Fer oposició

Ja entenc que fer oposició no és fàcil i també que, de vegades, sóm esclaus d’una frase ocurrent. La senyora Vallès tenia al cap la frase “fre de mà posat”.
Segur que té carnet de conduir o al menys condueix, i suposo que sap distingir el pedal del fre del de l’accelerador, també, segur, que sap els efectes que produeix portar el fre posat.
Segur que sap els efectes, però...... tenia la maleïda frase al cap, i tenia que dir-la. No importa que no coincideixi amb la realitat o que fa uns dies ens acusessin d'anar massa accelerats. Qui pot escapar a la temptació de fer servir una frase ocurrent? Què importa que s’ajusti o no a la realitat?.
No sé si en la redacció del pamflet “parlem-ne” també participa la senyora Vallès.
D’entrada, he de dir que estic encantat de què, amb la seva abstenció, col.laboressin en l’aprovació dels pressupostos, i que, desde el govern, sempre buscarem l'acord. Però afirmar que les seves aportacions, que suposen aproximadament el 0,004 %, fan que el pressupost sigui més social és, si més no, una mica pretensiós.
La reducció del pressupost de comunicació també estava al guió, no importa que ja estigui sota mínims, ja que l’hem reduït quasi bé a la meitat de quan ells governaven, ara la comunicació és una despesa supèrflua malgrat haver produït un producte tan atractiu com l’Actual.
Probablement el procés l’haurien d’invertir, primer comprovar el tema, després escriure l’article i per últim titular i afegir les frases ocurrents. Segur que s’ajustaven més a la realitat.