dijous, 15 de gener del 2009

Canvi de candidat

Ignasi Guardans segons la majoria dels diputats europeus i també dels periodistes parlamentaris, que l’han escollit dos cops parlamentari de l’any, és un bon diputat.
Probablement és el més popular dels diputats de CiU, comptant tots els Parlaments.
Però Ignasi Guardans té un problema: no li agrada al “jefe”, i al final això és l’únic que compta. Dolgut, ha fet unes declaracions sobre la decisió de Mas i el projecte de casa gran del catalanisme:
Ahir, Guardans.....va expressar els seus dubtes sobre el projecte de casa gran del catalanisme de Mas, "hi hauríem de cabre tots, però hi caben més aquells que són independentistes i no tenen carnet del partit", va dir en al·lusió a Ramon Tremosa. I va afegir: "És més, em consta que ha estat criticant a Mas per activa i per passiva fins fa quatre dies , cosa que jo no he fet mai. No faig més que rebre testimonis de gent que ha escoltat a Tremosa insultar Mas".

Jo no conec al senyor Guardans, però la seva actitud en relació a la seguretat dels aeroports i en el recent viatge a l’Índia m’han semblat interessants.
Cada partit, no faltaria més, posa a qui vol de candidat, però no deixa de ser significatiu que per sobre de la capacitat, es valori la tendència ideològica. Si l’Ignasi Guardans deixa de ser diputat perquè no és independentista és un canvi significatiu a CiU. Aquest ja no és el partit que dirigia Jordi Pujol.

Ara comprenc millor algunes actituds a CDC de Castellar.

2 comentaris:

Carles ha dit...

Vols dir que aquest és el motiu? Tu deus tenir més visió que jo en aquest aspecte i, la veritat, penso que a CiU la idea d’una Catalunya independent només és compartida a les trobades de la JNC i a partir de certes hores. Que de portes enfora es pugui donar un missatge més o menys clar sobre la independència per si cau algun vot, encara. Però el “ventre” dels partits és una cosa més complicada, no? Segur que hi ha altres motius. Ara, ves-los a saber...

Ps: no té res a veure amb l’escrit anterior, però jo també he llegit l’article “Si vols viure content...” de l’Actual. Es poden dir coses a favor i encontra dels funcionaris, com en tot, però t’has llegit el llibre “La dictadura de la incompetència” del Xavier Roig? Com a mínim fa pensar...

Pepe González ha dit...

No soc un expert en CDC, però certament en els últims anys hi ha un canvi de discurs cap la radicalitat nacionalista, el que diu Felip Puig, Madir o l’Oriol Pujol en res se sembla al que deien Trias Fargas, Macià Alavedra o Roca Junyet en l’època absolutista del Pujolisme. En aquella època CiU a part d’interclassista, admetia un vano important de sensibilitats nacionals que sembla que ara s’ha tancat, al menys és el que pensa Ignasi Guardans.
Crec que el creixement de ERC i la posterior pèrdua del poder, els va fer por, i ara intenten tornar a l’exclusivitat en el vot nacionalista, per tant el competidor directe és ERC.
És veritat que els partits son una mica més complicats, però no pensis que tant. L'estratègia de CDC és de partit i és normal que els portaveus responguin a aquesta tendència. Una altra cosa és que l’estratègia sigui l’encertada.
No he llegit el llibre del Xavier Roig. Sí, fa més de 40 anys que cotitzo a la seguretat social i les he vist de totes: a empreses privades, a empreses públiques, a empreses nacionals i multinacionals, a parlaments i a administracions. A per tot he trobat incompetents i imbècils, i en moltes ocasions en els llocs de més responsabilitat. També he trobat magnífics professionals, compromesos i involucrats.
No he treballat amb els docents i escaig, treballadors de l’ajuntament, és possible que sigui un afortunat i no més treballi amb els millors però trobo, sincerament que no és un mal nivell, per aquesta raó l’article en va semblar profundament injust.
Un altre dia poden parlar de si la distribució de la riquesa i del treball, tenen o han de tenir, necessàriament relació.