Que l'economia té ideologia, ho sabem des de primer de carrera, que com totes les ciències socials està sotmesa a lleis “científiques” diferents a les lleis físiques, també. Que les solucions no són univalents i que els economistes som especialistes en endevinar el passat és una realitat que es consolida amb el temps.El que no sabia des d'aquella mentalitat inicial “contracultural” és que un economista nord-americà i premi Nobel es convertís en el meu referent econòmic-ideològic i que defensés les idees més atrevides del panorama econòmic acadèmic mundial.
Una altra vegada Paul Krugman.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada