Ahir el ple va ser llarg i amb contingut. El tema que va generar més debat va ser la modificació puntual del PGOU que proposava dos plans de millora de los espais de Castellar. Turuguet i Nou Eixample.L’objectiu fonamental de la proposta es crear habitatge més sostenible que retingui als joves, que no els obligui a marxar, perquè no troben un pis en funció de les seves possibilitats, que doni opcions reals a la gent gran i a les noves tipologies familiars.
Reprodueixo la meva intervenció, una mica llarga, però crec que clarificadora:
El punt tercer de l’ordre del dia tracta sobre una proposta de modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana, la 15, per la delimitació de dos sectors de planejament subjectes a un PLA DE MILLORA URBANA.
En romà paladí: proposem dos Plans per millorar dos espais de Castellar amb dos noms: “Turuguet” i “Nou Eixample”.
És la tercera vegada que portem el tema al ple:
El 26 de febrer (ara fa un any) es va aprovar la suspensió de llicències en les parcel·les incloses en els plans de millora.
El 22 de juliol van fer l’aprovació inicial.
Avui portem el tema a aprovació provisional.
Des de fa un any es coneix l’abast dels plans i els espais afectats. Des de fa 7 mesos, hi ha un document aprovat al ple, substancialment igual al que portem avui a aprovació.
A partir d’aquesta aprovació, la continuació del procés, correspon a la comissió provincial d’urbanisme i a la Generalitat.
1. . Abans d’entrar en el contingut estricte de la proposta, m’agradaria fer algunes consideracions polítiques i fins i tot ideològiques, perquè a vegades donem la sensació de què les decisions d’un ajuntament estan al marge de la política, i jo vull reivindicar la política, amb majúscules i amb altura de mires. La modificació 15 del PGOU no és una decisió tècnica, és una decisió política que respon a una voluntat política. I perquè és una decisió política genera controvèrsies i estratègies diferenciades.
Segons alguns, la nostra proposta “forma part d’una estratègia molt ben pensada que té com a objectiu fonamental canviar el model de municipi que hem tingut fins ara a Castellar.
I continua....... ho fan a Castellar i ho fan a nivell nacional, el seu objectiu és estendre l’àrea metropolitana per assegurar-se la continuïtat en el poder.
Recordo que no fa gaire vaig copiar d’un diccionari la definició de paranoia, doncs escolta, com es diu en castellà: “como anillo al dedo”. O com es diu en català, ni fet per encàrrec.
Suposo que alguns es pensen que els 27 anys de govern de dretes a Castellar responen a una actitud de voluntariat, altruisme i defensa de l’autèntic model castellarenc i als nous ens mou l’ambició.
1.1.. Però, és clar, aquí segur que falla alguna cosa.L’any 65, per començar a l'era moderna i en l’inici de l’expansió, Castellar tenia 5.800 habitants. (la quarta part d’ara)
Amb un creixement vegetatiu tancat i endogàmic, ara en tindria uns 6.500. L’índex de natalitat, (sense que vulgui donar-li cap connotació eròtica) no ha estat mai molt alt a Castellar i menys entre la població autòctona.
D'algun lloc han vingut la resta, fins als 23.000 que som ara. Alguns, fins i tot, seran de l’àrea metropolitana? O de Matadepera o Sant Cugat.
Si comencem la seqüència a l’any 1979, any primer de l'era convergent, a Castellar érem 11.000.
Molt contingut no ha estat el model si s’ha més que doblat la població. (hem passat de 11.000 a 23.000).
(si algú vol consultat les dades estan a el web municipal)
L’últim quadrienni, governats per CiU i ERC (2003-2007), ha estat el de més alt creixement de la història de Castellar: 3.193 habitants en 4 anys, 800 habitants/any de saldo migratori.
Tenint en compte la quantitat de gent que marxa, Déu n’hi dó! el nombre de nouvinguts que han arribat. I amb CiU i ERC al govern municipal!.
Curiosament l’any 2008, ja amb el nou govern, ha estat un dels de menys creixement dels últims 30 anys. (326 en el tancament provisional; i el definitiu sempre queda per sota)
1.2.. Al mateix temps, a aquest model, al seu model, prima un determinat tipus d’habitatge: molt habitatge unifamiliar que no està a l’abast de tothom.
No sé si els responsables del seu model han estudiat quants fills de castellarencs de tota la vida, tenen accés a aquesta tipologia d’habitatge?
¿ D’on han vingut els ocupants dels habitatges de més de 500.000 €?, o aquests no ens importa d’on vénen?.
Encara em recordo d'algun comentari, bastant classista, per cert, quan els socialistes, l’anterior mandat, van proposar que un 10% dels pisos de la Plaça Major fossin protegits.
És aquest el model que defensen?, aquest és el model de tota la vida?. Doncs si és aquest, sí, el volem canviar.
No volem que Castellar creixi a 800 habitants/any.
No volem un Castellar sense un pam de sol per fer equipaments.
Volem un Castellar més sostenible que retingui els joves, que no els obligui a marxar, perquè no troben un habitatge en funció de les seves possibilitats, que doni possibilitats a la gent gran i a les noves tipologies familiars.
Volem un model més obert, més plural i menys classista.
Probablement som uns il·lusos o uns bojos, però això és el que volem!
2.. Tinc una frase aquí guardada que no vull deixar de dir:
Quan van mal dades, com ara amb la crisi, l’esquerra, millor o pitjor, en funció de la capacitat de cadascú, intenta solucionar els problemes i s’acosta a la gent. La dreta, s’embolica en la bandera i comença a parlar d’identitat.
Ara, sembla que el problema no és l’atur, ni la falta d’habitatge; el problema és que alguns volen estendre l’àrea metropolitana i fins i tot són capaços d’aprofitar-se d’algunes experiències de Cornellà.
2.1.. Fa poc més d’un any i mig, hi va haver eleccions municipals. La nostra candidatura es va presentar davant dels ciutadans amb una aposta forta per l'habitatge social i de forma expressa per una política d’habitatge pels joves.
3.641 ciutadans, el 41,25% dels votants, van recolzar les nostres propostes. Nosaltres no traïrem aquest compromís.
No m’he mirat els seus programes, però estic segur que la resta dels grups tenien propostes similars. Com pensen complir el seu compromís?.
Sabem que CiU està en contra de la nostra proposta. A part de les estratègies establertes al carrer Provença de Barcelona, té, específicament per Castellar, una opció millor?
On són els terrenys que tenien preparats per executar la seva política en cas de guanyar?
I ERC? Sembla que acabin d’arribar, però, quants anys han estat a l’equip de govern? No son també co-responsables del creixement desbocat de Castellar als últims anys?
On, segons ells, s’ha de fer l’habitatge social?.
L’Altraveu porta menys temps, és cert, però aviat farà 2 anys.
És fantàstic que pretengueu salvar-nos de nosaltres mateixos, però,¿ no ha arribat ja el moment de començar a preocupar-se dels problemes quotidians, reals, de la gent, de les persones?
Vostès que presumeixen de voltar, on han trobat els terrenys? I si us plau, no parlem dels pisos de la Plaça Major ni de can Bages.
Tots hauríem de saber que la cultura del no, a la llarga, té mala premsa. I més si no es donen alternatives.
3..Tornant al fil conductor.
Quant la Generalitat, al febrer del 2008, aprova el document “objectius i propòsits dels plans directors urbanístics”, vam veure una gran oportunitat.
És cert que nosaltres considerem la Generalitat com a aliats, amics ( fins i tot en l’època del president Pujol ), i els considerem aliats en temes urbanístics, en temes socials i en temes econòmics; no són enemics que ens vulguin fotre. ( perdó! ) pepe Rubianes.
I per què és una gran oportunitat?
Perquè a Castellar tenim un problema, i ens proporcionen una magnífica solució.
3.1.. Alguns (de fet els mateixos) diuen que els Plans de Millora Urbana atempten contra l’autonomia municipal. No pas aquí:
L’Ajuntament de Castellar ha decidit:
L’àmbit, les parcel·les a incorporar
El nombre i la tipologia dels habitatges
La distribució en l'espai
El model d’urbanització
Hem tractat directament amb els redactors dels projectes sense interferències
Hem negociat, en solitari, amb els propietaris.
On és l’atemptat a l’autonomia municipal? Això és un altre eslògan parit al carrer Còrcega.
No només no atempta contra l’autonomia de Castellar, sinó que ens doten d’eines i d’instruments afavoridors de la nostra gestió.
Tothom sap, perquè s’ha dit moltes vegades, que l’aprofitament urbanístic serà del 15%, en lloc del 10% que preveu la llei.
¿A qui molesta que l’aprofitament que va a l’ajuntament, i per tant a Castellar, sigui un 50% superior? Vostès prefereixen el 10%?
Probablement, el que molesta és que l'habitatge amb algun tipus de protecció sigui més del 50% del total, en lloc del 40% que preveu la llei.
¿O molesta que els equipaments es duguin a terme, simultàniament, a la construcció dels pisos?
Els plans de millora urbana proporcionaran habitatge per respondre a les necessitats reals de molts castellarencs, i evitaran la fugida de molts dels nostres joves.
Una part d’aquests habitatges (150) seran gestionats directament per un consorci del qual formarà part la Generalitat a través d’Incasol i l’Ajuntament.
4.. Perquè, a Castellar, tenim un problema d’habitatge: d’un determinat tipus d’habitatge.
Segons el Pla Local, encarregat per l’anterior equip de govern a la Diputació, per mantenir la població, Castellar necessita activar uns 1.500 habitatges.
Dels 1300 buits o secundaris que s’afirma que tenim a Castellar, el 70% són segones residències i per tant només en queden uns 400, de realment buits.
Segons els serveis tècnics municipals, el sol disponible actualment + les remodelacions d’habitatges unifamiliars factibles, permeten la construcció d’uns 400 habitatges més.
Un nombre important d’habitatges buits no s’ajusten a la demanda (ni de venda ni de lloguer) donats la seva mida i preu.
Castellar necessita habitatge més sostenible que retingui als joves, que no els obligui a marxar, perquè no troben un pis en funció de les seves possibilitats, que doni opcions reals a la gent gran i a les noves tipologies familiars.
5.. Una altra línia de crítica afirma que Castellar s’emplenarà de forasters, segons insinuen alguns, no massa recomanables. Aquest argument, que sapiguem, també s’ha fet servir a Ripoll o Sant Celoni, a Cardedeu i a la Roca, ens consta que per dirigents de CiU. Com la història de la que parlàvem abans de l’àrea metropolitana.
¿Per què serà que, quan es parla d’habitatge públic, hi ha gent que engega campanyes demagògiques, amb connotacions xenòfobes?
Tenint en compte la trajectòria demogràfica de Castellar dels últims 30 anys, no sé què es pot criticar. Però... és que, a més a més, l’efecte foraster és fals.
Ha estat molt més gran l’efecte dels pisos de la Tolrà que el que generaran els Plans de Millora Urbana.
Promoció, la Tolrà, per cert, sense ni un habitatge protegit, i que a més ha coincidit amb una etapa expansiva en la construcció a la resta del municipi.
Tenint en compte:
· Que els habitatges totals del plans de millora urbana seran 591.
· Que els protegits seran 306, 150 dels quals seran de gestió pública directa.
· Que es crearà un registre de sol·licitants i es definiran criteris que afavoreixin els residents.
· Que l'oferta d’habitatge d’aquestes característiques a Castellar és pràcticament inexistent.
· Que el procés durarà uns quants anys i encara més en els de promoció lliure. (el compromís es que el 2015 s’hauran d’haver iniciat el 50% dels habitatges protegits).
Tenint en compte aquestes raons l’impacte calculat de forans no superarà els 70-80 habitants/any. (el 10% del que hem crescut els últims anys).
6.. Els Plans de Millora Urbana canalitzaran els problemes d’habitatge, però serveixen per més coses:
Resoldran, urbanísticament, dues àrees del municipi, avui profundament deteriorades, i ho faran amb criteris de continuïtat de la trama urbana.
Generaran 6.000 m2 d’equipaments i 11.000 m2 de zones verds.
Donaran una solució satisfactòria als terrenys de l’antiga Playtex i a la resta d'espais marginals de la zona, a tots dos costats de la carretera.
Es generarà un nou equipament esportiu, un camp de futbol, més operatiu, més funcional i més atractiu.
No vull defugir de parlar de l’espai de l’actual camp de futbol, per alguns, una instal·lació modèlica a conservar i per mi un gra molest i desagradable a resoldre.
En aquest espai es preveuen 150 habitatges de titularitat pública directa, 3000 m2 de sostre d’equipaments (l’escola de música actual en te 600). 3.700 m2 d’usos no residencials (comercial, terciari...) i 4.138 m2 d’espais verds.
Com afectarà a l’entorn? La distribució prevista d’espais públics oberts (una altra diferencia amb els pisos de l’espai Tolrà) permetrà:
Que el carrer Tarragona passi a tenir 25 metres d’amplada i connexió directa amb els espais interiors.
Que es substitueixi la tanca impenetrable que tenen els veïns del carrer Suïssa per una plaça de més de 2.000 m2.
Que els de la plaça Emili Altimira ampliïn considerablement els seus espais lliures i millorin notablement l’estètica del seu entorn.
Que el Carrer Barcelona es converteixi en un espai atractiu i obert amb accés directe a més de 4,000 m2 d’espais verds, públics i comuns.
7.. Un altre argument s’intenta fer servir: s’està modificant el pla d'ordenació per la porta falsa.
Es podria fer, la norma ho permet, però no ho fem. Aquest argument també és fals.
Al contrari que altres municipis, Castellar ha optat per la fórmula de Plans de Millora Urbana.
Això ens ha obligat a un procediment d'aprovacions al ple, exposició publica, al·legacions... (la majoria de les presentades de caràcter polític), a les que es dóna compliment en l’informe.
Altres al·legacions que han estat presentades directament a la comissió d’urbanisme, serà aquesta instància la que doni resposta.
Evidentment, hem complert escrupolosament amb els terminis i amb els procediments.
Tota l’actuació es fa en l’àmbit definit pel PGOU aprovat el 1999, no fent servir ni un m2 de terreny no urbà, no generem sòl nou, el sòl està creat des de la modificació urbanística del 99.
De fet el que proposem és, fonamentalment, una transformació de sòl industrial, residual i en desús, en residencial.
¿Quina diferència hi ha amb l'operació que es va fer fa alguns anys a l’espai Tolrà?.
Que els 50% dels habitatges tindran algun tipus de protecció. A l’Espai Tolrà, no n’hi havia cap.
Que l'aprofitament per Castellar és més alt.
Que els equipaments s’han de construir simultàniament als habitatges.
No és planejament general nou, és desplegament del PGOU vigent i això determina, evidentment, els procediments, que estan clarament establerts per la llei.
8.. Un pla de millora urbana és un tema complex. De fet, ja portem un any des de el seu inici.
Un any en què hem parlat de forma reiterada, totes les vegades que han volgut, amb l’oposició; hem parlat amb líders d’opinió local i amb molts dels veïns afectats.
També hem detectat, a Castellar, campanyes de desinformació, mentides premeditades i comentaris classistes i propers a la xenofòbia.
Diuen que Castellar s’emplenarà d'indesitjables, o pitjor, que ens convertirem en àrea metropolitana. I tot per l’ambició desmesurada de poder d’alguns.
i 9.. L’equip de govern sap on va, té un projecte sòlid i clar i té un compromís amb els ciutadans, especialment amb els joves necessitats d’un habitatge al seu abast.
Els plans de millora urbana són una magnífica oportunitat per resoldre, de forma eficient i atractiva i amb criteris de continuïtat, dos espais de poca qualitat urbana, i afavorir la qualitat de vida i les esperances de futur de molts castellarencs.
Aquestes, i només aquestes, són les nostres motivacions: el compromís amb els ciutadans.
El 26 de febrer (ara fa un any) es va aprovar la suspensió de llicències en les parcel·les incloses en els plans de millora.
El 22 de juliol van fer l’aprovació inicial.
Avui portem el tema a aprovació provisional.
Des de fa un any es coneix l’abast dels plans i els espais afectats. Des de fa 7 mesos, hi ha un document aprovat al ple, substancialment igual al que portem avui a aprovació.
A partir d’aquesta aprovació, la continuació del procés, correspon a la comissió provincial d’urbanisme i a la Generalitat.
1. . Abans d’entrar en el contingut estricte de la proposta, m’agradaria fer algunes consideracions polítiques i fins i tot ideològiques, perquè a vegades donem la sensació de què les decisions d’un ajuntament estan al marge de la política, i jo vull reivindicar la política, amb majúscules i amb altura de mires. La modificació 15 del PGOU no és una decisió tècnica, és una decisió política que respon a una voluntat política. I perquè és una decisió política genera controvèrsies i estratègies diferenciades.
Segons alguns, la nostra proposta “forma part d’una estratègia molt ben pensada que té com a objectiu fonamental canviar el model de municipi que hem tingut fins ara a Castellar.
I continua....... ho fan a Castellar i ho fan a nivell nacional, el seu objectiu és estendre l’àrea metropolitana per assegurar-se la continuïtat en el poder.
Recordo que no fa gaire vaig copiar d’un diccionari la definició de paranoia, doncs escolta, com es diu en castellà: “como anillo al dedo”. O com es diu en català, ni fet per encàrrec.
Suposo que alguns es pensen que els 27 anys de govern de dretes a Castellar responen a una actitud de voluntariat, altruisme i defensa de l’autèntic model castellarenc i als nous ens mou l’ambició.
1.1.. Però, és clar, aquí segur que falla alguna cosa.L’any 65, per començar a l'era moderna i en l’inici de l’expansió, Castellar tenia 5.800 habitants. (la quarta part d’ara)
Amb un creixement vegetatiu tancat i endogàmic, ara en tindria uns 6.500. L’índex de natalitat, (sense que vulgui donar-li cap connotació eròtica) no ha estat mai molt alt a Castellar i menys entre la població autòctona.
D'algun lloc han vingut la resta, fins als 23.000 que som ara. Alguns, fins i tot, seran de l’àrea metropolitana? O de Matadepera o Sant Cugat.
Si comencem la seqüència a l’any 1979, any primer de l'era convergent, a Castellar érem 11.000.
Molt contingut no ha estat el model si s’ha més que doblat la població. (hem passat de 11.000 a 23.000).
(si algú vol consultat les dades estan a el web municipal)
L’últim quadrienni, governats per CiU i ERC (2003-2007), ha estat el de més alt creixement de la història de Castellar: 3.193 habitants en 4 anys, 800 habitants/any de saldo migratori.
Tenint en compte la quantitat de gent que marxa, Déu n’hi dó! el nombre de nouvinguts que han arribat. I amb CiU i ERC al govern municipal!.
Curiosament l’any 2008, ja amb el nou govern, ha estat un dels de menys creixement dels últims 30 anys. (326 en el tancament provisional; i el definitiu sempre queda per sota)
1.2.. Al mateix temps, a aquest model, al seu model, prima un determinat tipus d’habitatge: molt habitatge unifamiliar que no està a l’abast de tothom.
No sé si els responsables del seu model han estudiat quants fills de castellarencs de tota la vida, tenen accés a aquesta tipologia d’habitatge?
¿ D’on han vingut els ocupants dels habitatges de més de 500.000 €?, o aquests no ens importa d’on vénen?.
Encara em recordo d'algun comentari, bastant classista, per cert, quan els socialistes, l’anterior mandat, van proposar que un 10% dels pisos de la Plaça Major fossin protegits.
És aquest el model que defensen?, aquest és el model de tota la vida?. Doncs si és aquest, sí, el volem canviar.
No volem que Castellar creixi a 800 habitants/any.
No volem un Castellar sense un pam de sol per fer equipaments.
Volem un Castellar més sostenible que retingui els joves, que no els obligui a marxar, perquè no troben un habitatge en funció de les seves possibilitats, que doni possibilitats a la gent gran i a les noves tipologies familiars.
Volem un model més obert, més plural i menys classista.
Probablement som uns il·lusos o uns bojos, però això és el que volem!
2.. Tinc una frase aquí guardada que no vull deixar de dir:
Quan van mal dades, com ara amb la crisi, l’esquerra, millor o pitjor, en funció de la capacitat de cadascú, intenta solucionar els problemes i s’acosta a la gent. La dreta, s’embolica en la bandera i comença a parlar d’identitat.
Ara, sembla que el problema no és l’atur, ni la falta d’habitatge; el problema és que alguns volen estendre l’àrea metropolitana i fins i tot són capaços d’aprofitar-se d’algunes experiències de Cornellà.
2.1.. Fa poc més d’un any i mig, hi va haver eleccions municipals. La nostra candidatura es va presentar davant dels ciutadans amb una aposta forta per l'habitatge social i de forma expressa per una política d’habitatge pels joves.
3.641 ciutadans, el 41,25% dels votants, van recolzar les nostres propostes. Nosaltres no traïrem aquest compromís.
No m’he mirat els seus programes, però estic segur que la resta dels grups tenien propostes similars. Com pensen complir el seu compromís?.
Sabem que CiU està en contra de la nostra proposta. A part de les estratègies establertes al carrer Provença de Barcelona, té, específicament per Castellar, una opció millor?
On són els terrenys que tenien preparats per executar la seva política en cas de guanyar?
I ERC? Sembla que acabin d’arribar, però, quants anys han estat a l’equip de govern? No son també co-responsables del creixement desbocat de Castellar als últims anys?
On, segons ells, s’ha de fer l’habitatge social?.
L’Altraveu porta menys temps, és cert, però aviat farà 2 anys.
És fantàstic que pretengueu salvar-nos de nosaltres mateixos, però,¿ no ha arribat ja el moment de començar a preocupar-se dels problemes quotidians, reals, de la gent, de les persones?
Vostès que presumeixen de voltar, on han trobat els terrenys? I si us plau, no parlem dels pisos de la Plaça Major ni de can Bages.
Tots hauríem de saber que la cultura del no, a la llarga, té mala premsa. I més si no es donen alternatives.
3..Tornant al fil conductor.
Quant la Generalitat, al febrer del 2008, aprova el document “objectius i propòsits dels plans directors urbanístics”, vam veure una gran oportunitat.
És cert que nosaltres considerem la Generalitat com a aliats, amics ( fins i tot en l’època del president Pujol ), i els considerem aliats en temes urbanístics, en temes socials i en temes econòmics; no són enemics que ens vulguin fotre. ( perdó! ) pepe Rubianes.
I per què és una gran oportunitat?
Perquè a Castellar tenim un problema, i ens proporcionen una magnífica solució.
3.1.. Alguns (de fet els mateixos) diuen que els Plans de Millora Urbana atempten contra l’autonomia municipal. No pas aquí:
L’Ajuntament de Castellar ha decidit:
L’àmbit, les parcel·les a incorporar
El nombre i la tipologia dels habitatges
La distribució en l'espai
El model d’urbanització
Hem tractat directament amb els redactors dels projectes sense interferències
Hem negociat, en solitari, amb els propietaris.
On és l’atemptat a l’autonomia municipal? Això és un altre eslògan parit al carrer Còrcega.
No només no atempta contra l’autonomia de Castellar, sinó que ens doten d’eines i d’instruments afavoridors de la nostra gestió.
Tothom sap, perquè s’ha dit moltes vegades, que l’aprofitament urbanístic serà del 15%, en lloc del 10% que preveu la llei.
¿A qui molesta que l’aprofitament que va a l’ajuntament, i per tant a Castellar, sigui un 50% superior? Vostès prefereixen el 10%?
Probablement, el que molesta és que l'habitatge amb algun tipus de protecció sigui més del 50% del total, en lloc del 40% que preveu la llei.
¿O molesta que els equipaments es duguin a terme, simultàniament, a la construcció dels pisos?
Els plans de millora urbana proporcionaran habitatge per respondre a les necessitats reals de molts castellarencs, i evitaran la fugida de molts dels nostres joves.
Una part d’aquests habitatges (150) seran gestionats directament per un consorci del qual formarà part la Generalitat a través d’Incasol i l’Ajuntament.
4.. Perquè, a Castellar, tenim un problema d’habitatge: d’un determinat tipus d’habitatge.
Segons el Pla Local, encarregat per l’anterior equip de govern a la Diputació, per mantenir la població, Castellar necessita activar uns 1.500 habitatges.
Dels 1300 buits o secundaris que s’afirma que tenim a Castellar, el 70% són segones residències i per tant només en queden uns 400, de realment buits.
Segons els serveis tècnics municipals, el sol disponible actualment + les remodelacions d’habitatges unifamiliars factibles, permeten la construcció d’uns 400 habitatges més.
Un nombre important d’habitatges buits no s’ajusten a la demanda (ni de venda ni de lloguer) donats la seva mida i preu.
Castellar necessita habitatge més sostenible que retingui als joves, que no els obligui a marxar, perquè no troben un pis en funció de les seves possibilitats, que doni opcions reals a la gent gran i a les noves tipologies familiars.
5.. Una altra línia de crítica afirma que Castellar s’emplenarà de forasters, segons insinuen alguns, no massa recomanables. Aquest argument, que sapiguem, també s’ha fet servir a Ripoll o Sant Celoni, a Cardedeu i a la Roca, ens consta que per dirigents de CiU. Com la història de la que parlàvem abans de l’àrea metropolitana.
¿Per què serà que, quan es parla d’habitatge públic, hi ha gent que engega campanyes demagògiques, amb connotacions xenòfobes?
Tenint en compte la trajectòria demogràfica de Castellar dels últims 30 anys, no sé què es pot criticar. Però... és que, a més a més, l’efecte foraster és fals.
Ha estat molt més gran l’efecte dels pisos de la Tolrà que el que generaran els Plans de Millora Urbana.
Promoció, la Tolrà, per cert, sense ni un habitatge protegit, i que a més ha coincidit amb una etapa expansiva en la construcció a la resta del municipi.
Tenint en compte:
· Que els habitatges totals del plans de millora urbana seran 591.
· Que els protegits seran 306, 150 dels quals seran de gestió pública directa.
· Que es crearà un registre de sol·licitants i es definiran criteris que afavoreixin els residents.
· Que l'oferta d’habitatge d’aquestes característiques a Castellar és pràcticament inexistent.
· Que el procés durarà uns quants anys i encara més en els de promoció lliure. (el compromís es que el 2015 s’hauran d’haver iniciat el 50% dels habitatges protegits).
Tenint en compte aquestes raons l’impacte calculat de forans no superarà els 70-80 habitants/any. (el 10% del que hem crescut els últims anys).
6.. Els Plans de Millora Urbana canalitzaran els problemes d’habitatge, però serveixen per més coses:
Resoldran, urbanísticament, dues àrees del municipi, avui profundament deteriorades, i ho faran amb criteris de continuïtat de la trama urbana.
Generaran 6.000 m2 d’equipaments i 11.000 m2 de zones verds.
Donaran una solució satisfactòria als terrenys de l’antiga Playtex i a la resta d'espais marginals de la zona, a tots dos costats de la carretera.
Es generarà un nou equipament esportiu, un camp de futbol, més operatiu, més funcional i més atractiu.
No vull defugir de parlar de l’espai de l’actual camp de futbol, per alguns, una instal·lació modèlica a conservar i per mi un gra molest i desagradable a resoldre.
En aquest espai es preveuen 150 habitatges de titularitat pública directa, 3000 m2 de sostre d’equipaments (l’escola de música actual en te 600). 3.700 m2 d’usos no residencials (comercial, terciari...) i 4.138 m2 d’espais verds.
Com afectarà a l’entorn? La distribució prevista d’espais públics oberts (una altra diferencia amb els pisos de l’espai Tolrà) permetrà:
Que el carrer Tarragona passi a tenir 25 metres d’amplada i connexió directa amb els espais interiors.
Que es substitueixi la tanca impenetrable que tenen els veïns del carrer Suïssa per una plaça de més de 2.000 m2.
Que els de la plaça Emili Altimira ampliïn considerablement els seus espais lliures i millorin notablement l’estètica del seu entorn.
Que el Carrer Barcelona es converteixi en un espai atractiu i obert amb accés directe a més de 4,000 m2 d’espais verds, públics i comuns.
7.. Un altre argument s’intenta fer servir: s’està modificant el pla d'ordenació per la porta falsa.
Es podria fer, la norma ho permet, però no ho fem. Aquest argument també és fals.
Al contrari que altres municipis, Castellar ha optat per la fórmula de Plans de Millora Urbana.
Això ens ha obligat a un procediment d'aprovacions al ple, exposició publica, al·legacions... (la majoria de les presentades de caràcter polític), a les que es dóna compliment en l’informe.
Altres al·legacions que han estat presentades directament a la comissió d’urbanisme, serà aquesta instància la que doni resposta.
Evidentment, hem complert escrupolosament amb els terminis i amb els procediments.
Tota l’actuació es fa en l’àmbit definit pel PGOU aprovat el 1999, no fent servir ni un m2 de terreny no urbà, no generem sòl nou, el sòl està creat des de la modificació urbanística del 99.
De fet el que proposem és, fonamentalment, una transformació de sòl industrial, residual i en desús, en residencial.
¿Quina diferència hi ha amb l'operació que es va fer fa alguns anys a l’espai Tolrà?.
Que els 50% dels habitatges tindran algun tipus de protecció. A l’Espai Tolrà, no n’hi havia cap.
Que l'aprofitament per Castellar és més alt.
Que els equipaments s’han de construir simultàniament als habitatges.
No és planejament general nou, és desplegament del PGOU vigent i això determina, evidentment, els procediments, que estan clarament establerts per la llei.
8.. Un pla de millora urbana és un tema complex. De fet, ja portem un any des de el seu inici.
Un any en què hem parlat de forma reiterada, totes les vegades que han volgut, amb l’oposició; hem parlat amb líders d’opinió local i amb molts dels veïns afectats.
També hem detectat, a Castellar, campanyes de desinformació, mentides premeditades i comentaris classistes i propers a la xenofòbia.
Diuen que Castellar s’emplenarà d'indesitjables, o pitjor, que ens convertirem en àrea metropolitana. I tot per l’ambició desmesurada de poder d’alguns.
i 9.. L’equip de govern sap on va, té un projecte sòlid i clar i té un compromís amb els ciutadans, especialment amb els joves necessitats d’un habitatge al seu abast.
Els plans de millora urbana són una magnífica oportunitat per resoldre, de forma eficient i atractiva i amb criteris de continuïtat, dos espais de poca qualitat urbana, i afavorir la qualitat de vida i les esperances de futur de molts castellarencs.
Aquestes, i només aquestes, són les nostres motivacions: el compromís amb els ciutadans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada