dissabte, 7 de març de 2009

Participació

A la política local quan un grup polític té poques idees, poques ganes de treballar o totes dues coses, recorre a temes d’eficàcia garantida.
Últimament el tema estrella és la participació. Que no tens arguments: participació. Que l’electorat t’ha castigat: participació.
La participació té fases i modes, fins ara eren els consells, consell per tot, fins i tot quan els afectats no el volen: si no el volen se’ls imposa, tot sigui per la participació.
No importa que els experts, fa temps que han arribat a la conclusió de què és una fórmula superada i que només funcionen els que tenen una funció concreta i determinada. Què sabran els experts?, segur que són de l’àrea metropolitana i Castellar és diferent (com l’Espanya franquista) a la resta del món.
Ara toca la consulta popular.
Quan vam fer la consulta per determinar les dimensions de l’edifici “pantalla” , se’ns va acusar de covards, ja que recorríem als ciutadans perquè érem incapaços de decidir.
Ara som antidemocràtics per no acceptar una proposta de consulta presentada pel mateix partit que criticava la consulta anterior. Això es diu coherència.
La participació no pot ser un dogma i cada problema o cada qüestió exigeix la fórmula més adequada, tenint en compte, sempre, que la responsabilitat última en qualssevol circumstància correspon als responsables polítics elegits pels ciutadans.
Recórrer a propostes pretesament participatives per millorar la influència que no t’han donat les urnes o simplement com element de desgast de l’equip de govern, és traïr l’esperit de la participació.
L’equip de govern s’ha negat a fer una consulta popular sobre els projectes de millora urbana, perquè no la considerem la fórmula adient, ja que és un tema complex i fàcilment manipulable, en què és fàcil introduir elements simplificadors, demagògics i xenòfobs.
I no parlem per parlar, és el que s’ha fet en processos semblants en alguna població catalana: parlar d’identitat, de l’àrea metropolitana, de si serem envaïts, de si els habitatges es fan per gent indesitjable de no se sap on, està molt lluny de la reflexió serena de donar compliment al Pla d’habitatge i generar habitatge assequible pels joves.
Sabem que en una acció com aquesta és més fàcil manipular les passions que arribar a la raó.
CiU i ERC estan convençuts de què aquest pot ser un tema de desgast i sembla que volen jugar fort. Diuen que volen fer una campanya informativa, estarem molt atents als seus arguments que confio no siguin els del diputat Rull, a la Roca del Vallès.