diumenge, 29 de març de 2009

Tornem

Han passat ja uns dies i l’aterratge es fa inevitable. 5 dies donen per a molt, per a anar despertant-se de la ressaca emocional, per posar-se en marxa a la feina (aquest mes tindrem SITC), per incorporar-se a la dinàmica municipal d’un proper mes que serà intens d’activitats.
En 5 dies tens temps per a discutir-te amb els companys i per a un intens retrobament afectiu a la calçotada de can “Sebas”.
Tot va bé, el projecte avança.
La mostra més evident la trobo en els escrits de l’oposició (aquesta mania de llegir blogs!). Quanta tristor! Quant ressentiment! Quanta literatura barata! Quanta mediocritat! Quanta necessitat de justificació!
Que dolents que som! Que incapaços! Quina desgràcia per a Castellar! No em sorprendria que alguns es despertessin cada matí plorant.
Curiosament els únics comentaris sobre la crisi, sobre l’habitatge, sobre els problemes reals dels ciutadans els trobo, només, als dels regidors del govern.
Estem a prop de la meitat del mandat, en teoria dos anys donen per a assumir la nova realitat, per ser conscients dels errors i per a arribar a la conclusió que el poble sempre té raó, fins i tot quan s’equivoca. Que l'única legitimitat és la que donen els vots, que ningú és més legítim per una connexió especial amb els déus, les mares pàtries o les senyeres estelades.
Joder! Que “gozoso”, meravellós i clarificador és viatjar i discutir amb gent diversa del món i compartir afectes, prejudicis i visions del món, i que petit i trist és el debat polític a Castellar.

2 comentaris:

Oriol Papell ha dit...

Si tant trist és el debat polític a Castellar i tant fantàstic el de fora, ja saps què has de fer. Mira que ho tens fàcil eh?

Lamento que no estem a l'altura de la teva excel·lència.

Anònim ha dit...

La veritat és que no tinc el mes minim interés en intercambiar les meves opinions amb vosté. A partir d’ara deixaré de publicar-les.
Per incrementar l’estatura intel•lectual de la política de Castellar el que sobra són opinions con les seves.