dilluns, 20 de desembre de 2010

Adio kerida

La perversió del sistema i els interessos econòmics han convertit a la majoria de les TVs en un producte infame. Alguns dels que en el seu dia defensàvem la pluralitat de cadenes no esperàvem aquesta uniformitat en la mediocritat. I el cas és, que es fan productes audiovisuals d’altíssim qualitat que es visionen en cadenes minoritàries o de pagament. La potent funció educadora i creativa dels audiovisuals acaba beneficiant als privilegiats econòmics o intel.lectuals i es converteixen en una barrera més en el procés d’integració social.
En un post anterior, feia referencia a una versió televisiva de la Traviatta de Verdi.
No soc un expert en Verdi, però l’ària “addio del passato” en la que la veu dúctil, versàtil i atlètica (ja sé que no és un concepte habitual) de l’Anna Netrebko fa una autèntica exhibició, la coneixia en versions més populars.
L’any passat, buscant músiques mediterrànies va arribar a les meves mans un disc de Yasmin Levy en la que feia una versió de “Adio kerida”, una antiga cançó sefardita que Verdi va incorporar a la Traviatta fa més de 150 anys.
Sento enyorança de quan la Mediterrània era una cultura comuna.