Sabem que sovint passa, fins i tot que alguns ho consideren un procés ineludible.Que d’alguna manera tots contribuïm per acció o deixament; per mandra o per falta d’interès, per comoditat o per excés d’interès. Tot és vàlid si serveix per amagar una realitat que ens convé.
En tot procés hi ha punts de conjuntura o de fugida en el que els projectes comencen a deixar de ser col·lectius i compartits i és converteixen en individuals i, faltaria més, molt sacrificats.
No sé si és la inconsciència o l’envaniment, si sé que és així com s’escriu el principi d’un final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada