Enrique Morente Cotelo nació en plena posguerra granadina (1942), en el seno de una familia paya pero pobre como si fuera gitana. "La única ciudad del mundo que tapa sus ríos y mata a sus poetas", 'como dijo completando una frase de Antonio Muñoz Molina', le reservaba varios destinos, todos de aspecto incierto: una casa descosida por la temprana ausencia del cabeza de familia; el hambre convirtiendo a los niños en sabios prematuros, las bandurrias sonando para engañar a la miseria.Interessant article de Miguel Mora a El País que mostra la personalitat polièdrica i versàtil del "cantaor". Pocs des de la seva procedència humil han estat capaços de construir, com ell, un autèntic monument artístic. Per mi, que soc, no més, un afeccionat de cultura paya i no sempre capaç d'apreciar el "duende", era el més gran, més fins i tot que Camarón.
El Jondo, el flamenco tardarà molts anys en trobar un referent d'aquestes dimensions i alguns ens sentirem una mica orfes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada