És difícil no seguir amb simpatia i interès les filtracions del Departament d’Estat nord-americà que sota la direcció de Julian Assange, està publicant Wikileaks.
Entre l’hipotètic atemptat contra la seguretat mundial i fer pública una informació d’interès, un periodista, amb les cauteles que calgui, no ha de tenir dubtes.
Amb Assange la llibertat d’expressió recupera una dimensió que últimament estava molt qüestionada.
La sorpresa és que els aparents escàndols no deixen de ser bastant previsibles i que els redactors dels informes son una barreja de portera i d’espia dolent d’una certa ingenuïtat burocratitzada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada