Conservar

És cert que l’esquerra fa molt anys que té dificultats per contrarestar, de forma eficaç, el discurs dominant neoliberal. La identificació, després del fracàs del comunisme, d'ineficiència amb administració pública, ha debilitat en la memòria col·lectiva l'enorme transcendència que ha tingut i té, especialment per Europa, l’estat del benestar.
Té raó Tony Judt, quan preconitza que un paper fonamental de la nova socialdemocràcia és la defensa de l’enorme cúmul de privilegis socials que ha costat moltes dècades en construir i ara és pretén desmuntar.
Aquest “conservar” no contradiu el pensament original, com deia Orwell “allò que atrau els homes normals cap el socialisme i els disposa a arriscar-hi la pell, la mística del socialisme és la idea d’igualtat”
Les desigualtats no són no més immorals “per se” si no que també generen inestabilitat i divisions que porten a la confrontació i moltes vegades a resultats antidemocràtics.
El projecte socialdemòcrata és encara vigent, els socialdemòcrates com diu Judt, “acostumen a ser modestos, una qualitat política les virtuts de la qual s’exageren. Hauríem d’excusar-nos una mica menys pels errors del passat i a parlar amb més fermesa dels èxits”
Al marge de discursos inconsistents i/o oportunistes, no més la socialdemocràcia pot ser l’eix vertebrador de les polítiques d’esquerres enfront de la radicalitat neoliberal