dissabte, 16 d’agost de 2008

Espai Tolrà

L’últim ple municipal va decidir resoldre el contracte amb l’empresa que va guanyar el concurs per construir a l’Espai Tolrà un hotel, un multicinemes i un centre d’oci familiar i juvenil.
La proposta aprovada contempla:
Resoldre de mutu acord el contracte, renunciar les dues parts a tota acció judicial o extrajudicial de reclamacions relacionades amb la concessió i tornar les garanties dipositades en la tresoreria municipal.
Les raons d’aquesta decisió són bàsicament:
Que el projecte, tal com estava definit, és inviable.
Que l’operador que va guanyar el concurs no era l’adequat. No són capaços de seguir endavant amb el projecte i per això renuncien.
Que l’intermediari, buscat per l’Ajuntament, ens ha pres el pèl, sobre tot a l’operador que va guanyar el concurs, que ha pagat religiosament uns honoraris desorbitats pel servei que han rebut.
Que hi ha contradiccions entre dues decisions preses al ple de l’ajuntament, ja que no coincideixen les bases del concurs i la proposta adjudicada.
Que és incomprensible que una cosa tan complexa (12 milions d’€, d’inversió), s’aprovés 10 dies abans d’unes eleccions i en un procés, si més no, poc habitual.
Una senyora regidora de l’oposició, responsable màxima en el moment de la decisió i que, davant de la proposta del nostre grup d’endarrerir-ho fins després de les eleccions, va fer servir el que era el seu argument preferit d’aquella època: “pues va ser que no”. Ara pretén fugir i traslladar la responsabilitat a l’equip actual.
Fent servir la seva filosofia que, en política, res és casual, que doni respostes a algunes “casualitats”:
El dia 10 d’abril s’aprova la convocatòria i el plec de condicions.
Es publica el 17 d’abril.
Només es donen 20 dies naturals per presentar ofertes.
Es presenta una única oferta: Pibarri. S.L.
El 17 de Maig s’aprova l’adjudicació a una oferta que no coincideix amb les bases del concurs.
Aquesta aprovació es fa en un ple extraordinari 10 dies abans de les eleccions, en plena campanya electoral.
En total han passat 37 dies.
Per què tenien tanta pressa? És tot casualitat?.
Per sentit institucional, estàvem disposats a no insistir en els errors del passat, però que ningú pensi que el pas del temps, ni en aquest tema ni en cap, anul·la la seva responsabilitat.