divendres, 22 d’agost de 2008

Tragèdia a Barajas

Un accident d’aviació ha provocat 153 morts a Barajas.
Recordant l’accident dels bombers a Castellar, imagino el drama de tantes famílies davant d’un fet tràgic inesperat.
La mort, quan es produeix de forma sobtada, genera desconcert i sentiments d’injustícia.
Tupra, el personatge de la novel·la de Javier Marías “Tu rostro mañana”, afirma que: “Hoy se da enorme importancia a la muerte.... se hace una falsa tragedia de cada persona que muere.....¿Qué puede haber tan grave en eso, en algo tan sumamente natural, tan corriente?....En otros tiempos se estaba más familiarizado y más conforme, se aceptaba el azar y la suerte, buena o mala,.... la gente venía al mundo y desaparecía, era lo normal.....”
És veritat que fa alguns anys, també al nostre món i com passa ara a alguns llocs d’Àfrica, la mort era més quotidiana i formava part de la vida diària. Les malalties, la mortalitat infantil, les guerres permanents, les epidèmies de pesta, feien que es comptés més amb la mort, que no era “una calamidad insuperable ni una tremenda injusticia”.
La visió etnocèntrica de l'ésser humà, com si fos l’amo de l’univers, ens porta a aquest sentiment de pèrdua irreparable.
Amb independència de les reflexions globals, avui hi ha molta gent que plora perquè, de forma inesperada, han perdut gent estimada, i no podem fer res més que lamentar-ho i compartir els seus sentiments.