la Mercè i l'Óscar

La Mercè i l’Òscar són dos joves i magnífics professionals, que han decidit dedicar uns anys de la seva vida a servir els castellarencs. La Mercè és metgessa i la millor regidora de Benestar Social que ha tingut mai Castellar. l’Òscar és un economista amb experiència, gràcies al qual, l’Ajuntament de Castellar no està enfonsat en la misèria.
La Mercè, militant i membre de l’executiva local des de fa temps, és també germana de l’Alcalde (ja ho era molts anys abans de ser alcalde) i va acceptar anar de 10 a les llistes socialistes, convençuda que no sortiria regidora, perquè el què li agrada de veritat, és fer de metgessa.
L’Óscar es va apropar al partit bastant després. Van considerar que era un bon fitxatge, un element important, i li van oferir un lloc preeminent en la candidatura. L’Óscar no era parent de ningú al partit, i menys de l’alcalde.
Les pre-campanyes són llargues, i quan els equips estan formats per gent jove, de vegades manen les hormones i la gent s’enrotlla. (Quan fas una candidatura de jubilats no passa tant).
Ara la Mercè i Óscar han decidit casar-se. Ens agradi més o menys, és el que fa molta gent de la seva edat.
D’aquest procés tan natural i fàcil, la senyora Gatell, amb el seu estil més insidiós, vol escriure una telenovel·la. Txan txan !...: “ la Família!” l’acció de la qual passa en un ajuntament controlat per les forces del mal i el nepotisme.
I és clar, un, de seguida, té tendència a comparar. (és com un vici!)
La senyora Gatell ha estat alcaldessa de Castellar per decisió digital. El seu únic mèrit era ser amiga del “jefe”. A la primera oportunitat, el poble de Castellar va demostrar que la decisió va ser equivocada.
Quan la Mercè i l’Oscar deixin la política, ja que són amateurs, tornaran a les seves professions. La senyora Gatell, pot tornar a alguna professió? En la tria dels seus estudis ja va demostrar un alt sentit pràctic, i fora de la política la seva experiència professional és pràcticament inexistent.
Això explica algunes actituds, fins i tot la seva conversió al sobiranisme pre-congressual. Pot ser que l’única sortida sigui intentar mantenir-se en la política professional.