Un amic m’envia un article publicat en un blog que predica el bon rotllo. Recullo un extracte:“Però sempre hi ha el típic paio que és tot el contrari d'això i a Castellar en tenim un. Aquella mala baba que forma part d'ell. Aquell personatge que sempre interromp, que et mira amb menyspreu, que t'insulta i es creu amb el dret d'aixecar-te la mà, aquell que et censura perquè li molesta la teva opinió, aquell que et tracta amb paternalisme, aquell que de la mentida en fa un hàbit, aquell que impedeix el bon rotllo, aquell que fa impossible arribar a acords, aquell que per darrere te la clava de mala manera.”
Com es pot comprovar el paràgraf respira bon rotllo.
Se suposa que el paio sóc jo, el que se m’escapa (pobre de mi) és el “per darrere te la clava de mala manera” (¿)
El mateix amic m’envia l’adreça d’un web de contactes que prefereixo no fer públic, però que m’ajuda a entendre algunes fixacions pels uniformes i de la poca importància que per alguns, té la llengua davant de necessitats més peremptòries.
En fi “ca cuà és ca cuà” i fa amb la seva vida el que vol, o el que pot, i dels personatges de bolero no hem de fer massa cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada