Aquesta setmana l’Actual dóna un tractament en estèreo de la visió dels veïns del Racó sobre la pedrera (coses de l’estiu suposo), un article de l’associació i unes declaracions d’aquest personatge peculiar que és Pep Llop.
Sense entrar a valorar la perícia o els coneixements, pocs, de la periodista sobre el tema, de la lectura es dedueixen algunes consideracions peculiars:
La pedrera és una cosa entre la AAVV i la UTE que la restaurarà: a l’ajuntament hi ha quatre imbècils que han negociat fatal i per això estan ells, per resoldre el “entuerto”.
L’AAVV del Racó és la representant legítima dels interessos dels castellarencs i per tant, els interlocutors per decidir forma d’explotació, horaris, rutes dels camions etc etc.
Evidentment tot això ho fan pel bé comú, cosa que no fa l’ajuntament, i sense cap interès econòmic. No com als altres que els mou la cobdícia.
A més, el sr. Llop ens retreu que no l’informéssim de l’acord a què havíem arribat amb CiU (?). I dic jo, per què l’hem d’informar?
D’entrada hem de dir que la AAVV no és propietària de la pedrera i que els veïns del Racó seran els més beneficiats per la restauració, però no els més perjudicats per les possibles molèsties (poques i sobre tot de trànsit) que generi.
Què els fa pensar que tenen dret a res?, per què han de cobrar en la hipòtesis de 10 milions de metres cúbics de terres i runes, més de 3 milions d’€?, mesurats en pes no en volum. (La proposta escrita existeix).
D’on han tret aquestes expectatives?
La realitat és una altra:
l’Ajuntament va firmar un conveni amb la UTE, fa un any, que va ser ratificat pel ple municipal.
CiU i l’AAVV van presentar al·legacions, cada u pel seu compte, parcialment acceptades per l’ajuntament, al pla especial de restauració de la pedrera. El resultat final es va pactar amb CiU i es va aprovar al darrer ple.
El PSC va recolzar també dues mocions acordades també amb CiU, sobre la problemàtica de l’aigua al Racó i sobre un conveni firmat amb l’AAVV uns dies abans de la constitució del nou ajuntament.
El Racó és una urbanització més, amb problemes, com totes, fruit d’un procés històric que tots coneixem i el Sr. Llop un ciutadà més, que representa el que representa i res més. Això sí, amb una peculiar evolució i una indubtable capacitat d’adaptació i versatilitat. En poc més d’un any va passar de postular-se com líder de l’esquerra local a convertir-se en el fixatge estrella de l’alcalde Coromines i càrrec de confiança durant quatre anys (sempre pel bé comú i sense interès econòmic), que certament va aprofitar poc per resoldre els problemes del Racó.
En definitiva, l’ajuntament de Castellar va firmar un bon acord, només hem de mirar les condicions d’instal·lacions similars arreu de Catalunya.
Que Castellar està ben representada i no necessita l’ajuda de redemptors ni d’il·luminats.
Que no hi ha res que justifiqui que l’AAVV del Racó cobri ni un euro de la pedrera.
Que el senyor Llop faria bé en tornar al seu paper tradicional de voler quedar bé amb tothom, que sembla que històricament l’hi ha anat més bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada