dijous, 3 de desembre del 2009

Roïndat i misèria

Hi ha regidors a l’ajuntament que escriuen poc i que, quan llegim els seus escrits, tenim sensació que fins i tot escriuen massa. Són com un personatge de la meva mitologia infantil familiar, “el niño de la horquilla”, que lamentava que una branca que havia provocat a un veí, en un accident, la pèrdua d’un ull, no tingués forma de forqueta.
L'escrit tracta de l’escultura d’en Jordi Martí Clerch, homenatge a les víctimes de la guerra civil. La senyora regidora escriu:
“...el regidor de tot plegat, el Sr. González... La seva relació amb el senyor escultor va decidir per tots nosaltres... ni convocatòria per a tots els escultors interessats, ni mirar de donar feina a la gent de Castellar. I això que d'aquesta manera ens faria menys mal haver-nos gastat en aquests temps 6.000 euros.”
I s’oblida d’algunes coses:
- que l’escultor es va oferir a fer l’escultura pel preu del material, que finalment ha estat 4.600 €, com a mostra d’estima al nostre municipi (no vull fer referència al cost de les magnífiques obres d’art, fetes per castellarencs, que adornen Castellar, instal·lades anys enrere; però tinc les factures).
- que Jordi Martí Clerch és un artista notable, i la seva obra, d’un alt nivell artístic i simbòlic.
- que considerem la senyora regidora poc capacitada per a valorar una obra d’art.
- que aquesta mentalitat restrictiva (tot per Castellar) contrasta amb la seva activitat actual: càrrec de confiança, i a dit, a l’ajuntament de Palau, atenent al seu mèrit fonamental: ser militant de CiU. Mentrestant, la seva plaça d’administrativa està vacant a l’ajuntament de Castellar, que perd l’oportunitat de gaudir de la seva saviesa.

Davant d’aquesta actitud miserable només ens queda dir: gràcies Jordi, gràcies per la teva generositat, pel teu esforç i pel teu art, sempre seràs benvingut a Castellar.

(la foto és de Josep Graell)