Ètica

A mi, en general, la gent de l’Altraveu no em cauen malament i fins i tot tinc una considerable simpatia per algun/a dels seus components, però hi ha algunes coses que em carreguen: acaben d’arribar, tenen, com a grup, una ideologia difusa, per no dir confusa o dubtosa, tenen un compromís d’horari restringit i la responsabilitat municipal és una febre que han de patir i que és preferible que no duri massa.
Això sí: estan instal·lats en la superioritat moral i són els distribuïdors dels carnets d’ètica.
Amb motiu de la no celebració del ple del mes passat han fet un desplegament de les seves millors armes, inclosa la demagògia i ens han ensenyat com s’interpreta un reglament i què s’ha de fer per estar a l’alçada de la seva puresa. Massa lliçons per tan poc mèrit!, massa estètica per tan poc compromís.
Els que portem tota la vida dedicant hores i esforç mental a l'activitat pública simplement perquè pensem que s’ha de fer, tenim una altra vara de mesurar els mèrits.
Dret a donar lliçons tenen gent com la Pilar Llaquet o la Rosa Massot, que han estat capaces de mantenir la bandera en alt uns quants mandats ( més d’una dècada) en la soledat i la incomprensió dels moments més durs per l'opció que representaven i amb molt poques compensacions fins i tot morals, només perquè creien que era la seva obligació
Que ara alguns s'incorporin a la política per incrementar el descrèdit de la política i dels “polítics”, des de l'etèria inoperància dels àngels, com si acabessin de descobrir la democràcia, no deixa de ser un altre exercici de teoria especulativa al marge dels problemes reals que pateix la gent real.