Xocolata i reglament

La xocolata, si és de bona qualitat, és un producte atractiu i especial, també és cert que un mal tractament del cacau pot convertir-lo en un producte vulgar i sense interès.
De la bona xocolata, els experts i els mestres xocolaters en diuen cobertura.
La cobertura només té cacau (mantega i pasta en la proporció que doni el fruit), sucre normalment de canya, una petita quantitat de lecitina i, ocasionalment, llet en pols.
També admet, en elaboracions sofisticades, espècies, esperits, olis, fruit secs...
El cacau és un producte sofisticat i amb un procés d’elaboració, que inclou fermentació, complex. La qualitat, com en el raïm, ve donada pel fruit, les condicions climàtiques, les característiques de la terra...però curiosament només hi ha tres varietats de fruits: el Forastero, el més abundant, el Criollo, el més aromàtic i fràgil, i el Trinitario procedent de l’encreuament dels anteriors.
La resta és una altra cosa: greixos o pastes d’altres procedències, excés de sucres o de baixa qualitat... tenen la mateixa denominació, però no és el mateix producte.
Quan t’acostumes a la cobertura ja no admets l’excés de dolçor, l'opacitat o la textura terrosa.
És com si algú ens té acostumat a un cert nivell intel·lectual i de cop entra en una deriva reglamentista estúpida sense haver-se llegit el reglament. O confón els interessos petits amb els drets sacrosants de la democràcia o pensa que sempre, per principi, hi ha una voluntat malintencionada i que algú, sota d’un llum, passa les nits intentant trobar fórmules per a perjudicar-te.
La vida és més fàcil, les explicacions més lògiques i les expressions: “escàndols... indignacions ...o les pèrdues de grans coses” s’han de reservar per a causes més nobles.
És millor llençar els productes vulgars i tornar a la cobertura.

Pa amb xocolata
Si, malgrat l’edat, encara t’agrada la xocolata amb pa, hi ha una petita i fantàstica recepta:
Talles unes llesques de pa ben primes.
Les torres una mica al forn.
Poses a sobre, mig quadradet de xocolata (cobertura, si us plau).
Ho poses al forn, fluix, fins que es comenci a fondre.
Poses a sobre una mica de sal maldon i un rajolí d’oli del que més t’agradi.
Lliga bé amb un moscatell natural lleugerament dolç, també amb alguns vins negres amb criança amb fusta, però que conservin els aromes i els sabors a fruits madurs i a espècies.
Un producte humil i tot un luxe.