Vietnam 2010

Des de fa molts anys ACAV ( associació catalana d’agències de viatge ) organitza, en temporada baixa, un fam trip, un viatge de familiarització, a algun lloc del món, normalment a un país turísticament emergent. En l'organització participa l’administració del país de destí, així com els professionals del sector, hotels, restaurants, empreses organitzadores d’esdevinements, de turisme receptiu... L’objectiu és donar als professionals catalans i a la pròpia associació una visió del país visitat i contactes amb els professionals i les administracions locals. La fórmula és tan vella com el propi turisme.
La meva responsabilitat en l’empresa que em paga m’ha portat unes quantes ocasions a acompanyar-los. Passar 8 o 10 dies immers al món turístic, compartint reflexions, converses i, per què no dir-ho, menjars i copes, amb gent a la qual de forma quotidiana veus només ocasionalment, és fonamental de cara a les futures relacions professionals.
També és cert que, per un preu raonable, tens accés a les millors instal·lacions turístiques del país, i als serveis d’acollida i a l'hospitalitat que fa temps que es va perdre al nostre entorn cultural.
A canvi d'alguna presentació i algun “discurset”, més o menys emotiu o professional, d’ambaixadors, viceministres, directors de turisme o exiliats de luxe, emocionats per la relació quotidiana amb compatriotes i al darrere de tot “business i més business”, interessos compartits: per uns, un destí d’un cert nivell per a promocionar i vendre a Catalunya, pels altres, una manera d'incrementar els turistes d’un país amb poca presència (més del setanta per cent del turisme a Vietnam i Cambodja procedeix del mercat asiàtic (Xina, Japó i Corea).
El país sorprèn en tots els sentits i en molts moments té més interès sociològic que monumental. Ha donat el pas definitiu cap al capitalisme salvatge sense normes que només és possible en les dictadures orientals, confiem que no ho destrossin tot en les properes dècades.
També sorprèn que les creences tradicionals, plenes de supersticions, tenen més força que Confuci i que les doctrines marxistes no han afectat ni a l'epidermis de la gent.

Sembla que aquestes activitats quotidianes professionals també han generat polèmiques a Castellar, no em sorprèn: les petites misèries de la gent miserable de sempre, una altra demostració de la seva talla moral i la seva capacitat intel·lectual.
Un ja té assumit que és el dolent, però aquesta barreja de maquiavel·lisme i estupidesa que alguns ens adjudiquen, és un insult a la intel·ligència.