divendres, 28 de maig de 2010

La dona del cèsar

En les últimes hores dos insignes representants de l’Altraveu m’han fet objecte dels seus escrits. És curiós que tantes vagades acabis discutint amb la gent que consideres més propera.
El senyor Centeno desprès d’una llarga estança al túnel del silenci, arranca amb una d’aquestes frases fetes que a mi “me joden” especialment, per reaccionaria: la de la dona del Cèsar. Aquesta pobra dona, de la que mai he sabut el nom, no sé si posava la mà a la caixa, especulava, tenia un amant (home o dona) o es tirava a Marco Antonio. No podem perdonar ja a la pobra senyora, fer una lectura “progre” i arribar a la conclusió que era partidària de l’amor lliure?
Fent una demostració de la seva enorme capacitat de deducció, connecta la no realització del ple amb un viatge que, i aquí arriba al súmmum, no s’improvisa.
És cert, el viatge, no privat i en l’organització del qual van participat les autoritats turístiques dels països de destí, estava tancat tres mesos abans i va començar amb la sortida de l’aeroport del Prat (Baix Llobregat) el matí del dia 27.
Una ment obtusa o mal intencionada connecta de forma immediata els dos fets i, fins i tot, són capaços d’adjudicar-nos dosis equivalents de maquiavel·lisme i estupidesa ( al menys jo, no soc capaç de simultaniejar els dos conceptes).
Posats a especular, no hi havia més alternatives?: avançar el ple al dilluns 26, fer-lo amb algun regidor menys (no seria la primera vegada), opció poc arriscada, tenint en compte que en els últims plens els temes han estat poc conflictius i treien de l’ordre del dia, si cal, algun tema problemàtic.
És tan difícil reconèixer la veritat quan tens tots els elements? (no més heu de comprovar el desenvolupament del ple del mes de Maig).
Però ja sé que servirà de poc i que alguns continuaran preocupant-se pels comportaments sexuals, reals o ficticis de la dona del Cèsar.
L’Elisenda que no vol ser políticament simpàtica, té raó en moltes coses com: reconèixer la intel·ligència no significa donar la raó o coincidir, i també té raó a l’intuir que per estar 40 anys en primera línia s’ha de tenir una edat i que, si és veritat que l’essència no canvia, els temps són diferents.
No té raó en assumir en primera persona les crítiques a un col·lectiu que he pogut comprovar heterogeni i si se’m permet bastant contradictori.
No sé que vol dir política estratosfèrica: és fàcil comparar les propostes de cada grup al ple i comprovar en quin planeta navega cada u i qui especula al marge de la realitat.
En qualsevol cas per alguna raó estem en opcions diferents i benvingut sigui el debat sincer i creatiu. El que no acceptaré és l’especulació insultant i molt menys les lliçons d’ètica. Ah!.. i tampoc que em considerin un estúpid.