diumenge, 24 de gener de 2010

Celda 211


Daniel Monzón ja em va agradar en “El corazón del guerrero”, després va tenir una trajectòria irregular i ara, en una història moltes vegades filmada com és un motí a una presó, torna amb una gran pel·lícula, en què un guió sòlid i l'eficàcia dels actors juguen un paper fonamental i són la clau de la seva credibilitat.
Carlos Boyero, aquesta vegada dóna en el clau:

“Una de las mejores películas que ha hecho el cine español en mucho tiempo (...) Una narración tensa y compleja en la que todo posee fuerza, suspense, desasosiego y veracidad. Pasa volando y perdura en el recuerdo (...) Impresionante recital de Luís Tosar".

Val la pena.