dijous, 7 de gener de 2010

Greenpeace

Probablement, cap organització no ha estat tan eficaç com Greenpeace en la sensibilització mediambiental a escala universal, i per aquesta raó ha tingut la nostra complicitat i simpatia.
Després de les declaracions, a la sortida de la presó, del senyor López de Uralde, i que he de reconèixer que per l’excés de protagonisme i “autobombo” no m’han agradat, he volgut saber qui era aquest senyor i com funcionava l’organització.
La meva sorpresa és que Greenpeace té estructura d’empresa i que com a organització no superaria la més mínima anàlisi democràtica i molt menys les exigències dels regidors del nostre ajuntament.
La direcció formal té una dèbil representació i un alt nivell de cooptació, i en la pràctica juga un escàs paper. Les decisions i, fins i tot, la representació política, queda en mans d’un executiu professional contractat, el senyor López de Uralde, des de 2001, que té les mans lliures per triar i contractar els seus col·laboradors.
Suposo que els més de 100.000 socis, només a Espanya, donen per molt, i que és fàcil disposar de cotxes d’alta gamma i matrícules falses per a accedir a un acte oficial.
No vull valorar si l’acció era la que permetia més notorietat, però comparar la seva situació amb Guantanamo, parlar de tracte inhumà i lamentar que no li haguessin entregat el torró per Nadal potser és un pèl excessiu (sense que intenti justificar la justícia danesa).
Si el senyor López fos més humil i tingués més esperit de sacrifici, probablement seria capaç de valorar els beneficis mediàtics de la injustícia patida, tant per a ell com per a l’organització que representa.
En fi, tinc la impressió que, a part de poc democràtica, Greenpeace és una organització acomodada, una multinacional de la reivindicació, en la qual els executius han perdut la percepció que quan t’enfrontes a la legalitat, i per tant comets delictes, tens el risc d’acabar a la presó (confio que no intenti una acció similar en cap dels règims autoritaris que imperen al món).
Al cap i a la fi, no és tan greu estar uns dies a la presó (a Dinamarca) si això permet avançar en els teus objectius.
Suposo que no sorprèn si acabo dient que el senyor Juan López de Uralde no gaudeix de les meves simpaties.