Avui és d’aquests dies en els que m’avergonyeixo del país, de la democràcia i del meu partit. Una cosa és pactar la sortida de la dictadura i una altra, molt diferent, posar a un "fatxa" en l’altar de la democràcia.Samaranch va ser franquista fins al final del franquisme i la seva “conversió” es va produir quan tenia més de 50 anys. Suposo que ningú considera que la seva adhesió “inquebrantable al movimiento” va ser una vel·leïtat juvenil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada