diumenge, 25 d’abril de 2010

L'Auditori

S’ha obert, amb un cert aire provisional, que és corregirà els propers dies, l’Auditori.
Evidentment com qualsevol cosa que és faci o és pensi a Castellar, ja ho ha fet i pensat prèviament CiU i la senyora Gatell, i si no s’ha fet abans i millor és per culpa d’un tal Pepe González. És fantàstic demanar que sigui un projecte de tots i després reclamar per si mateixa tots els mèrits.
Els projectes els fan els tècnics, i després les empreses i els seus treballadors, als polítics ens toca marcar criteris i especialment controlar les despeses, el control del pressupost és la nostra responsabilitat fonamental.
És cert que el grup socialista va aturar el projecte d’Auditori de l’anterior equip i va demanar als tècnics de l’ajuntament la definició total, això va suposar renunciar a una subvenció de 500.000 € de la Generalitat que de fet era impossible d’executar.
El projecte no és podia portar a terme per diverses raons:
El seu cost, només d’obra, era de 2 milions d’euros, sense l’escenografia, que incrementava el projecte en mig milió d’euros més. L’increment venia bàsicament de pujar 5 metres la caixa escènica i les conseqüències que genera.
L’actual projecte, més modest, sense renunciar a res fonamental, ha demostrat que aquesta modificació no era imprescindible. S’ha ampliat i equipat l’escenari amb accés directe al pàrquing, s’ha canviat la coberta resolent els problemes d’insonorització, s’ha climatitzat per hivern i estiu, s’han substituït les butaques, s’ha fet accessible per tothom, s’ha fet un nou vestíbul molt més ampli, s’ha creat una nova sala de 110 seients... i com va quedat palés el dia de la inauguració s’ha dotat d’una excel·lent acústica.
La subvenció de la Generalitat estava condicionada a l’execució d’obra a l’any 2007. Ni el projecte, ni la situació de les obres a la Plaça Major, ni la situació pressupostària, permetia modificar-lo, fer el concurs, adjudicar-lo i iniciar les obres de l’Auditori en tant pocs mesos.
L’adaptació a les persones de mobilitat reduïda del projecte antic no era l’adequat, al ser interior, reduïa la platea en molts metres quadrat i en més de cinquanta seients. La solució adoptada (rampa en el vestíbul) redueix despeses i manté totes les localitats de l’Auditori original.
La subvenció renunciada, ha estat llargament superada. Entre la Generalitat i la Diputació han aportat un milió d’euros, dos terços del total, ja que el cost total de les obres seran, inclòs l’escenografia, d’un milió i mig d’euros.
L’Auditori forma part d’un projecte més ampli, El Mirador, que inclou el mercat vell rehabilitat (amb pressupost del FEIL) i l’edifici de la plaça, (amb un crèdit sense interessos del ministeri d’industria). Sense aquestes ajudes l’Ajuntament no tenia capacitat de plantejar-se unes obres d’aquesta envergadura.
És probable que alguns no s’assabentin mai, però governar és aplicar el rigor a totes les decisions, tenir plena consciencia de què ets un administrador d’uns mitjans que són dels ciutadans, dimensionar les teves decisions a la realitat que gestiones, sense caure en atacs de megalomania i sent conscient de les teves competències i incompetències.
També hem d’aprendre que un dibuix en un paper, és això, un dibuix i que transformar-lo en realitat exigeix diners, imaginació, esforços, discussions, moltes hores de dedicació, de rigor i de més dedicació.

(foto: J. Graells)