dimarts, 6 d’abril del 2010

Filosofia i religions

Amb independència del meu ateisme militant o probablement per aquesta raó, tota la meva vida he tingut una gran curiositat per el fenomen religiós i la seva evolució; especialment el procés per el que, un codi moral o una concepció filosòfica, normalment positiva i fins i tot revolucionaria, s’acaba convertint en dogma i en estructura rígida de poder, i per tant conservadora i reaccionaria.
La tesi es pot aplicar a moltes filosofies/doctrines i en èpoques molts diferents de la història. Aquest tres casos poden servir d’exemple il·lustrador.

El taoisme neix, fa 2.600 anys, com una filosofia transgressora i col·lectivista que busca l’harmonia amb la natura. Part dels seus principis els transforma el confucianisme en una filosofia/religió, d’estat i de control, clau segons alguns experts en la persistència de l’imperi i fins i tot determinant per explicar, més que el comunisme, alguns comportaments del procés històric a la Xina del segle XX.

El cristianisme neix com una doctrina transgressora, davant de la, fins aquell moment, única religió monoteista: pau, tots som iguals davant de déu, amor a l’enemic, tots som germans, el deu bondadós dels pobres i les meuques. Quatre segles desprès ja és una religió d’estat, oficial i monopolista, conservadora i al servei del poder. Després d’algunes depuracions el Catolicisme es queda amb el pitjor. No cal insistir en la història fins l’actualitat.

El socialisme, com a doctrina, és en el seu origen, (utòpic i llibertari) una filosofia alliberadora: el destí de la humanitat és una societat sense classes, la llibertat i la igualtat són les palanques que mouen el món. Aquests principis els transforma el comunisme en la dictadura del proletariat, l’avantguarda revolucionaria, el centralisme democràtic i la falta absoluta de llibertat pel bé del poble.

La lectura positiva és que el Taoisme continua viu i que històricament ha estat capaç de generar la medicina tradicional. Que hi ha cristians fidels a la doctrina original i que principis cristians han influït, de forma decisiva, en els nous codis morals universals. Que el fracàs del comunisme no ha invalidat els principis igualitaris i alliberadors del socialisme dels inicis i que el socialisme democràtic ha implantat conquestes irreversibles en benefici dels ciutadans.

Les religions (amb déu o sense) són productes, humans i imperfectes, que afecten als elements més sensibles del comportament humà. Els dogmes, les intoleràncies, els integrismes i els fanatismes, converteixen a les creences en les més perillosa de les armes.