ERC està en procés congressual i, com hauria de ser normal en un partit democràtic, hi ha controvèrsia i, per què no? lluites de poder.
A les últimes eleccions van treure un mal resultat. En poc temps, sobre tot per errors propis, han dilapidat una esperança de molts catalans que estaven convençuts que es convertirien en una alternativa real a CiU. L’electorat no perdona, sigui o no veritat, que donis la sensació de generar inestabilitat.
La situació obliga al debat i és bo que sigui així, i la ciutadania ho hauria de rebre de forma positiva. Un partit en què no hi ha debat, una de dos: o és poc democràtic o està mort.
Sorprèn aquest “papanatisme” de l’opinió publicada (més que pública) que diu meravelles del procés de primàries americanes a les que posa de model de participació i de democràcia, en què els candidats d’un mateix partit, a part de gastar milions de dòlars es posen a parir, i després s’escandalitzen perquè uns candidats d’un partit català manifesten en públic les seves controvèrsies.
És cert que la primera part del procés s’ha centrat només en les persones, però estic convençut que, en les setmanes que falten, les alternatives s’emplenaran de contingut.
Sort i bon congrés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada