divendres, 12 de setembre de 2008

11 de setembre

Jo no sóc massa de pàtries però el meu país és Catalunya.
Encara sóc menys de banderes, però assumeixo com a pròpia la que van defensar Macià, Companys i la que va aprovar el poble de Catalunya als estatuts del 1932, de 1979 i del 2006.
Si una bandera té un sentit és la de representar la unitat d’un poble.
Malament va un país si es qüestiona permanentment la seva identitat i els seus símbols.
A mi em semblen legítimes totes les postures, però, no és molt trist que els actes de reafirmació es facin marcant les diferències?
No és absurd recorre a una altra bandera, més o menys fictícia, perquè l'oficial té el consens general?
Respectem la senyera i convoquem al poble a la unitat en defensa de les nostres justes reivindicacions.