dijous, 18 de setembre de 2008

Can Bages i l'Altraveu

Can Bages va camí de convertir-se en el monotema de l’Altraveu, en la seva croada.
Fins i tot un il·lustre membre de la plataforma, no sé massa bé per justificar què, ni davant de qui, sembla que l’hagi fet croada i coartada personal, fins al punt d’escriure animalades difícils de justificar.
Comparar als que no pensen com ell amb torturadors, violadors o assassins, o afirmar que els regidors de Castellar són polítics sense escrúpols, oportunistes i indecents, només mereix dues actituds: o els tribunals o el menyspreu. Avui optarem pel menyspreu, esperant que no s’afogui amb els seus vòmits.
Alguns poden tenir la sensació que les coses són més veritat si es diuen moltes vegades, que la insistència dóna la raó, però no és veritat: una bajanada, no deixa de ser una bajanada per què es digui moltes vegades i una cosa que és falsa continuarà sent falsa per molt que es repeteixi.
L’Altraveu ha nascut en possessió de la veritat. Ningú és mes honrat, ni més intel·ligent, ni més ecologista. Ningú estima més Castellar ni entén millor les seves necessitats. Ningú sap res de participació ni dels drets dels nens.
Però, que és Can Bages? un meravellós paratge natural a punt de ser declarat patrimoni de la humanitat? No. És un espai divers, una part important del qual està ocupat per instal·lacions industrials ruïnoses i abocadors descontrolats i un altre, més petita, per cultius marginals. En aquest espai és a on es construeix el polígon: en uns terrenys privats, la qualificació dels quals es va decidir fa 10 anys amb el beneplàcit de les organitzacions ecologistes de l’època.
L’àmbit d’actuació del projecte afecta a 50 Ha. El polígon, inclosos equipaments, ocupa 20 Ha., la resta, és a dir el 60%, on està el torrent, és i serà zona protegida. La construcció del polígon permetrà un nivell de protecció superior a l’actual, ja que serà un espai públic.
El bosc tallat, que tant fa bramar a alguns, no era un bosc, eren quatre pins, malats, de baixa qualitat i sense cap valor ecològic. Això ho sap qualssevol que sigui capaç de distingir un gerani d’una palmera. La sensibleria, en política, moltes vegades és obscena.
Perquè hem d’estar en contra de connectar-nos a la xarxa d’aigua metropolitana? Tenim garantida l’aigua en una temporada continuada de sequera? Aquest any els pous de Castellar han arribat a una situació preocupant. Perquè es menteix dient que la connexió només serveix per donar aigua al polígon industrial?
D’on treu l’Altraveu, tan defensora del rigor, que el polígon generarà un trànsit de 15.000 vehicles diaris? Qui ha fabricat aquesta mentida? Ni anant tots els votants de l’Altraveu, de visita, 10 o 20 vegades al dia (en cotxe) s’aproximarien a la xifra.
S’han plantejat alguna vegada que a Castellar hi viuen persones, algunes de les quals tenen problemes i dificultats? Que un poble és per sobre de tot la seva gent?
Coneixen que el terme de Castellar té 45,1 Kms. quadrats, és a dir 4.510 Ha., la gran majoria boscos i conreus, molts d’ells de molt més alt valor ecològic que Can Bages?.
Probablement quan superin el monotema podran ocupar-se dels problemes de veritat.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

En una altra ocasió quan encara era regidor d’aquest Ajuntament i es va dirigir a mi en termes semblants als quals ho fa ara, li vaig dir que no pensava entrar dins el toll de llot d’on em parlava. Ara tampoc ho faré. Només li diré que ni les seves amenaces, ni els seus letals desigs cap a la meva persona faran mai que renunciï dir el que penso i defensi allò en que crec.
No cal que ningú li posi cap qualificatiu; només cal que algú li doni l’oportunitat i vostè fa la resta.

Anònim ha dit...

No t'esforsis Pepe, no hi ha mes sor que qui no vol escoltar. Son els guardiants del poble i del mon, autèntics pota negra.

Pepe González ha dit...

Realmente, señor Centeno, no deja de sorprenderme. Usted puede compararnos con torturadores, violadores y asesinos y tildarnos directamente de políticos oportunistas e indecentes y debe considerar que eso es análisis político.
Yo le respondo con el desprecio y le deseo, ya que le provocamos ganas de vomitar, que no se atragante con sus vómitos, y a eso le llama amenazas y letales deseos.
¿No cree que le sobran superlativos y le falta objetividad y sentido del equilibrio?
En fin haga usted con sus exabruptos y sus vómitos lo que más le convenga.
Por cierto tener la "pell molt fina" significa en català y en castellano, ofenderse con facilidad, es decir lo que le pasa a usted, i no tener sensibilidad pera la música, las artes o el cambio climático.
El profesor Manuel Seco tiene un magnífico diccionario fraseologico editado en Aguilar.