dimecres, 10 de setembre de 2008

Jaume Massot

En Jaume, el pare, l’avi, era per sobre de tot un home bo.
Un bon home amb una gran facilitat per fer amics.
A mida que es feia gran es va tornar més afable, més tendre, més afectiu, més reconciliat amb la vida i el món.
Qualssevol que el tractava tenia la certesa de què era un home feliç.
En Jaume ha marxat fent el que més li agradava: treballar la terra.
Havia nascut pagès i mai s’havia plantejat fer altra feina.
Era un pagès vocacional, convençut i content de ser-ho i ha mort fent de pagès amb les mans brutes de terra.
La gent com el Jaume no més marxen a mitges (són molts anys formant part del paisatge), i a poc a poc, tal com es veia obligat a caminar.
Ell seguirà a l'hort regant les flors o preparant les tomates per penjar i seguirà a l’olivar platejat i ventat per la tramuntana, presumint de com de net i arreglat està, del rendiment de les olives i del gust de l’oli, cada any millor.
Avui es tanca el cercle. Era un home de la terra que estimava i vivia en harmonia amb la terra.
Poques persones són capaços de viure una vida llarga, com la seva, amb tanta coherència.