Tradicionalment l’estiu és època de “relax” i de lectura intensa.L’any passat va ser impossible, ni relax, ni lectura, ni vacances: dosis triples de feina, d’ajuntament, de plaça major, de finançament, de deutes i de més plaça major.
Aquest any tot és més clar: al menys sabem de què hem de morir.
He tornat a recuperar, a la feina, les jornades relaxades de l’agost, les vacances despreocupades i el plaer de la lectura: 3.000 pàgines intenses, emocionants i diverses, escrites en quatre continents:
Desprès de “Acción de Gracias” de Richard Ford, han recuperat el seu lloc preeminent, uns quants llibres comprats, fa mesos, amb il·lusió i aparcats de les urgències a la prestatgeria: la duresa freda i inquietant de “Desgracia” de Coetzee, l’angoixa de “Dissabte” de Ian McEwan, malgrat una traducció a vegades grinyolant, la malenconia i l’amargura col·lectiva que genera la decadència d’Estambul en boca d'Orhan Pamuk i la intel·ligència subtil i sofisticada de la tercera entrega de “Tu rostro mañana” de Javier Marías, m’han acompanyat en trens, avions, platges, piscines, hamaques, llits i habitacions d’hotel de mitja Espanya i, evidentment, de casa.
És difícil resistir-se a fer d’aquesta la teva activitat prioritària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada