Aquesta vegada, circumstàncies personals no m’han permès gaudir, d’una forma plena, de la festa major.La mort sobtada d’en Jaume Massot i l’acció “immisericorde” del dentista, m’han deixat amb l’ànim no sempre propici, la cara com si m’hagués barallat amb tota l’oposició i la boca, més apta per compartir taula de convent en antics divendres sants, que de festes majors.
Els dies que he participat he pogut apreciar l'ocupació massiva dels carrers i l’actitud participativa dels castellarencs.
Algú m’ha parlat del bon “rotllo” de la festa, i és veritat, una vegada més, ha dominat l’actitud cívica, plural, alegre i civilitzada d’una societat pacífica i responsable.
És molt significatiu el funcionament de “barraques”, aquest any especialment massiu. Estètiques, generacions i tribus diferents comparteixen un espai amb l’objectiu comú de passar-s'ho bé.
Aquest és el Castellar de veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada