diumenge, 14 de febrer de 2010

Senyals


Sí, és cert, m’agrada deixar marques perennes, profundes i exclusives. No en el teu cos, seria massa indiscret i efímer; en la teva ànima, en el teu esperit, en la teva memòria.
Quantes vegades els gest quotidià, el comentari impertinent, inadequat i cert, les reaccions epidèrmiques, els poemes estranys, les músiques callades i minúscules, la veu greu i indiscreta, els somnis impossibles, i la teva pròpia, intensa, única i exclusiva cicatriu, et faran pensar en mi?