Tokyo solo

Comprovo, amb sorpresa, que en aquests gairebé dos anys de vida, el Bloc de notes s’ha ocupat molt poc de Keith Jarrett, quan és el músic més repetit en els meus prestatges.
Avui, desprès de comprovar l’habilitat de la Mui rallant papaia verda, ha aparegut el DVD del concert a Tokyo, enregistrat al 2002, el primer produït per ECM.
L’escenari d’estètica zen, absolutament despullat. Piano i pianista, il·luminats per un focus zenital, sobre la superfície nua, de fusta mate.
La realització, respectuosa i detallista (imagino càmeres llunyanes amb un potent zoom), buscant el gest concentrat, les mans àgils, el peu rítmic, els dubtes mínims de la ment en blanc ....
Entre les seves moltes virtuts, Keith Jarrett té l’habilitat de fer concerts absolutament improvisats (en té gravats una quinzena) i ho fa amb una tècnica, una complexitat i una riquesa de matisos absolutament inaudits.
Moltes de les seves improvisacions estan gravades al Japó, el públic respectuós i al mateix temps entusiasta també forma part de la gravació.
Difícilment es pot entendre la música del segle XX i l’evolució del jazz sense Keith Jarrett. Assistir als seus concerts de piano sol (l’ultima vegada ve ser al Kursal de Donosti) és una experiència mística.
Tokyo solo, en disc o en DVD, és una magnifica porta per entrar al món de Keith Jarrett.