Adrià

Adrià va ser emperador a Roma entre els segles primer i segon de la nostra era. Pocs éssers humans en la història han tingut tants poders.
Adrià va ser soldat molts anys de la seva vida i va arribar a emperador amb més de 40 anys. Després de posar ordre en les fronteres i en la governació de l’imperi, va governar amb poder absolut més de vint anys.
He de reconèixer que la meva visió de l’Adrià està absolutament mediatitzada per la magnifica novel·la de Marguerite Yourcenar, en la versió que, als anys cinquanta, va fer Julio Cortázar.
Ara, racionalment, sé, que l’Adrià real no era el personatge profund, filosòfic, que reflexionava sobre el sentit del poder i conscient que vivia una època sense interferències dels déus clàssics ja desprestigiats ni del nou deu encara no consolidat.
El que està documentat, és la seva passió desenfrenada per Antinous, un atractiu adolescent grec que va conviure amb l’emperador, bastants anys i que va morir ofegat al Nil en circumstàncies dubtoses.
Antinous, després de la seva mort, va ser nomenar déu per Adrià (coses semblants fa el Papa actual fins i tot amb gent amb menys mèrits). La seva divinitat va tenir bastant èxit, molta més que Escrivà de Balaguer, això explica la gran quantitat d’escultures que es coneixen d’ell.
Uns anys desprès va competir fins i tot amb Jesucrist, raó per la qual els cristians el van convertir en un personatge maleït.
Sorprèn que l’Antinous no s’hagi convertit, al menys al nostre país, en una icona gay , quan és un personatge que per la seva vida i per les llegendes que es van crear després de la seva mort es presta com pocs.
L’emperador Adrià i la seva època son motiu d’una magnifica exposició al “british musseum”. L’excusa britànica és l’ “Hadrian’s Wall” una muralla de 100 milles entra l’Anglaterra i l’Escòcia actuals, feta construir per Adrià i de l’existència de la qual, al menys jo, no en tenia ni idea.
No puc recomanar l’exposició, perquè acabava aquest cap de setmana i no es farà enlloc més, però fins i tot el catàleg és magnífic.