L’activitat municipal obliga molts caps de setmana, a una certa activitat més o menys política. En alguns casos té més caràcter d’obligació, però moltes vegades pot ser, fins i tot, una font de plaer.El diumenge passat va ser llarg i vaig tenir temps per tot:
Després del ritual quotidià de llegir el diari tranquil·lament mentre esmorzo, vaig sortir amb 180 castellarencs més, a pedalar contra el canvi climàtic per un circuit urbà amb un desnivell que anava des de les pistes d’atletisme a l’Ajuntament. Els ciclistes eren de totes les edats i condició física, i van demostrar que a Castellar la “bici” és una alternativa real de transport. Feia temps que no agafava la bicicleta i el passeig em va despertar les ganes de pedalar. Amb una mica d’esforç, això si, vaig anar fins a la Salut tornant pel molí d’en Busquets.
A la nit, malgrat que el diumenge no és el millor dia, teníem entrades per un concert a la sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona, una sala que m’encanta.
La discogràfica ECM té programats uns concerts fins al març de l’any que ve, de presentació dels seus últims enregistraments.
Aquesta vegada era un doble concert:
El Bobo Stenson Trio, un grup de jazz escandinau d’una perfecció insultant i pel nostre gust amb moments una m
ica freds, amb un percussionista, Jon Faelt, per recordar.I un altre gru
p: Norma Winstone Trio, anglès, alemany, italià, en què la Norma ens va demostrar com la veu pot ser, per sobre de tot, un instrument musical.Concerts com aquests, civilitzats i sofisticats ens mostren els avantatges de viure a prop de Barcelona, un centre que forma part dels circuits mundials i també de les mancances de tants anys de dèficit d’educació musical al nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada