La gent que em coneix sap que no sóc un virtuós de les llengües i que no sempre funciona, amb rapidesa suficient, la connexió d’un cervell que vol ser molt ràpid i una boca que, no sempre, és capaç d’anar a la mateixa velocitat.Sempre m’havia consolat amb l’afirmació d’un professor que tenia un problema similar i que deia que, quan domines molt la teva llengua, tens dificultat per fer-ho amb altres. Evidentment que aquesta teoria no s’aguanta, però va complir la seva funció.
Fa més de 40 anys vaig trobar-me amb un poema que m’ha acompanyat tota la vida, malgrat la precarietat dels meus coneixements de la llengua de Racine.
Com tots els grans poemes té lectures diverses i contradictòries: parla d’amor i també de despit, de dependència, de renúncia i de llibertat. És afectiu i cínic.... i probablement és moltes més coses.
Casualment he tornat a trobar-me amb el poema i no he pogut resistir la temptació de penjar-lo al bloc.
Pour toi mon amour
Je suis allé au marché aux oiseaux
Et j'ai acheté des oiseaux
Pour toi
Mon amour
Je suis allé au marché aux fleurs
Et j'ai acheté des fleurs
Pour toi
Mon amour
Je suis allé au marché à la ferraille
Et j'ai acheté des chaînes
De lourdes chaînes
Pour toi
Mon amour
Et je suis allé au marché aux esclaves
Et je t'ai cherchée
Mais je ne t'ai pas trouvée
Mon amour
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada