Feia molts anys que una intèrpret de soul, de jazz o d’això que els anglosaxons anomenen rhythm and blues, no despertava tantes expectatives.L’Amy és una cantant de veu potent i complexa i una personalitat peculiar que, amb 25 anys i dos àlbums gravats, s’ha convertit en un fenomen de masses, poc habitual en la modalitat musical que interpreta.
Alguns comparen la seva veu amb la de Sarah Vaughn o la Nina Simone i a la Billie Holiday en el seu instint d’autodestrucció.
Back to black, el seu segon àlbum, del que no m’acaba d’agradar l’acompanyament, mostra, d’una forma evident, les possibilitats de la seva veu.
Estic convençut que si és capaç d’imposar-se a les seves inclinacions, aquesta veu, més madura, farà historia en el jazz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada