Fa dies que em persegueix un ínfim poema escrit fa no se sap quants anys.Des de llavors tinc una gran debilitat per la paraula “zozobra”, que per mi té connotacions estimulants. M’agraden les situacions d’un cert equilibri inestable.
¿responsables? los dos.
...Y hasta el dogma más puesto en entredicho,
zozobra en los aleros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada