diumenge, 26 d’octubre del 2008

Crisi econòmica i política municipal

Un Ajuntament són moltes coses, tant a nivell econòmic, com polític i social.
A nivell econòmic és una administració i també una empresa de serveis. De fet l’ajuntament és l’empresa més gran de Castellar, empresa que té l’obligació de gestionar amb eficàcia i rigor els mitjans que posa al seu servei el consell d’administració, és a dir, els ciutadans.
Aquesta ha estat la nostra filosofia des de què, per voluntat popular, ens vam fer càrrec de la gestió municipal.
Castellar té la desgràcia de patir una doble crisi, la provocada per la mala gestió del sistema financer, especialment l’americà, i la pròpia, provocada per la disbauxa i la falta de criteri, en la gestió de l’anterior equip de govern.
És veritat que la situació econòmica de l’Ajuntament no és bona i que, un any i mig de rigor pressupostari no ha estat suficient.
El proper pressupost tornarà a ser contingut i reduirem, al màxim, totes les partides que no siguin imprescindibles, sense que afecti a la qualitat del servei. Farem el mateix que qualssevol dels ciutadans a casa seva.
Però un ajuntament també és administració i això, per una part li dóna avantatges ja que té més facilitats creditícies, però també té l’obligació d’atendre les necessitats dels més desfavorits: les èpoques de crisis obliguen a incrementar les polítiques socials.
També tenim una altra obligació com administració: contribuir a la sortida de la crisi. No és temps de reduir inversions sinó de generar riquesa fins al màxim que ens permeti la llei i les nostres possibilitats econòmiques.
Davant de la crisi la fórmula progressista ha de ser: estalvi en el pressupost ordinari, increment en polítiques socials i aportació a la creació d’activitat a través del pressupost d’inversions.