L’activitat a l’ajuntament, si no es contrasta permanentment al carrer, et porta a vegades a una visió deformada de la realitat.
Fa uns mesos, 3.641 ciutadans van confiar en la nostra oferta electoral i van fer possible que governéssim Castellar.
Aquesta és la base de la nostra legitimitat: la nostra oferta, més que cap altra, va connectar amb el sentiment majoritari dels castellarencs.
Després arriba l’activitat quotidiana, i en el nostre entorn es multipliquen els intèrprets de la realitat, en la qual, evidentment, son súper experts, a més de tenir una legitimació especial.
Els seus coneixements sobre ecologia, barreres arquitectòniques, edificis, activitats artístiques, participació, drets ciutadans, física quàntica, o el que sigui, sempre són millors i més complets que els teus i molt més democràtics.
En el fons, partits, grups electorals, entitats, associacions permanents o ocasionals, sempre es postulen com els intermediaris idonis i desinteressats.
No seré jo qui negui el paper de l’associacionisme, ni la importància que tenen per a una comunitat els col·lectius organitzats, però a vegades tinc la sensació que ens deixem portar massa per l’opinió que generen unes poques persones, sens dubte socialment actives, que de forma gràfica i, sense que responguin al lloc on viuen, jo qualifico com els de l’ombra del campanar.
La manifestació contra Can Bages i algunes reunions mantingudes aquestes setmanes, tornen a situar algunes coses al seu lloc i ens obliguen, si algú no ho tenia clar, a mantenir una relació permanent amb els ciutadans: els organitzats i els no, els que es mouen per criteris globals, els que ho fan per particulars i els que no es mouen per res, els que ens voten, els que ens votaran o els que no ens votaran mai.
Un equip de govern, ha de governar per a tots i tenir la voluntat de conèixer totes les opinions i després decidir, sense deixar-se pressionar per l’opinió publicada, ni per les intermediacions interessades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada