De vegades les circumstàncies, la realitat o que sé jo... et porten a donar una imatge que només reflecteix una part, i malament, de la teva personalitat.No és una cosa nova. Tota la vida que convisc amb aquesta realitat, provocada pel desajustament entre una forma de concebre les relacions i la valoració de la gent, que no coincideix amb la comunament acceptada.
Quan has superat certes barreres ja no hi ha problemes, quan no, de vegades sí, perquè generalment em costa, o no vull, adaptar-me a una concepció de les relacions més estandar.
De vegades dóna la sensació que tinc una gran enemistat o antipatia per algú quan no és cert. De fet amb tots els meus amics he tingut considerables “bronques”. L’únic sentiment d’enemistat, de veritat, és la indiferència.
I perquè dic això ara? Perquè a nivell local hi ha un cas, en què no estic massa satisfet del resultat.
La gent pot creure que soc enemic de la Montse Gatell i no és cert. De fet em cau força bé: és una senyora amb força i “empaque”, amb una intel·ligència i una sensibilitat molt per sobre de la mitjana i amb la que, si no juguéssim a exagerar les diferències, tinc un immens camp de coincidències.
És cert que en algunes ocasions hem dit coses que ens podríem haver estalviat, i que les descripcions mútues són en part caricatures.
Probablement, de l’inici del procés, tindrem versions diferents. Sé perfectament la dificultat de canviar una percepció interioritzada, respongui o no a la realitat, i no sé si tindrem l'oportunitat de contrarestar les percepcions mútues.
Tampoc sé cap a on evolucionarem..... Però sí tinc la voluntat de què la meva simpatia, manifestada, es faci més visible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada