dilluns, 20 d’abril de 2009

Setmana intensa

De vegades passa que els esdeveniments es concentren i obliguen al teu esperit a assimilar una dosi addicional d’emocions. Aquesta sensació m’agrada, però quan s’acaba deixa un buit i provoca, com una droga, una forta sensació de dependència. No sé, és possible que sigui addicte a l’adrenalina que provoquen les emocions.
La setmana, més curta de l’habitual, va començar dimarts amb l’execució per part de J. Martí Clerch de l'obra “Castellar té color”. El resultat va superar les meves expectatives, crec que la idea és fantàstica i que amb la seva obra en J. Martí ha millorat l’espai urbà de la nostra vila.
Dijous i divendres vaig anar al SITC (saló internacional de turisme de Catalunya). El nostre estand és lloc de referència, i punt de trobada. Amb alguns dels companys de viatge a Colòmbia vam recordar emocions i afectes, encara recents, i ens vam conjurar en compromisos de continuïtat.
També dijous va començar BRAM. La incertesa abans de començar i la satisfacció d’una resposta molt superior a l’esperada.
El sopar amb el Pere Portabella i amb el Pere Joan agradable i enriquidor.
Divendres, dissabte i diumenge més BRAM i a la nit copes amb els amics. 7 històries emocionants i magníficament explicades: un curs en un institut a un barri perifèric francès, la recuperació de la memòria d’un soldat israelià participant en la matança de Sabra i Xatila, les vicissituds d’un cor d’avis rokers, una sensible història de turcs i alemanys d'amor i reconciliació, delinqüents que s’estimen i policies corruptes a Barcelona com escenari, els estralls d’una herència en un petit poble cubà a ritme de comèdia, l’amistat i l’heroisme d’un vell faulador en la Jordània contemporània.
7 històries per gaudir i també per pensar.
El dilluns tornen les cues a la ronda i la rutina del despatx. I demà, amb una certa mandra, Madrid. Anirà ple de rumors sobre el nou President de l’empresa que, segur, canviaran en els propers dies.
Sort que a la nit tenim entrades per un concert que fa mesos que espero: Dino Saluzzi i Anja Lechner a la sala Oriol Martorell de l’Auditori.