
Malgrat que les condicions visuals i acústiques no eren les ideals, la pel·lícula em va impressionar. Amb una fotografia impecable i un tractament de la música de vegades solemne, de vegades divertit, la pel·lícula proporciona 100 minuts de plaer sonor i visual.
Em va sorprendre especialment la conversa dels camioners seguida del solo d’harmònica i la “suite” per cello, en una versió per una atípica orquestra només de cellos, en un cotxe de metro.
En definitiva un plaer, especialment recomanable per als amants de la música i de forma especial per als amants del déu Bach.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada